Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sal. Mostrar tots els missatges

10.10.14

sal


Vosaltres sou la sal de la terra. Però, si la sal es torna insípida, amb què li tornaran la salabror...?

Mateu. 5:13


Seguint la pauta dels dos dies anteriors, avui tocaria parlar de la sal, però no en sé res, de la sal. Comú, Maldon, de l'Himalaia, d'Eivissa, flor de sal, sal kosher, sal negra... Res de res. Ho ignoro tot sobre la sal, fins i tot, escèptic com sóc, no m'acabo de creure que a l'estuari del riu Blackwater es faci tanta sal com arriba a tot el món, i, sobretot, que sigui blanca i tan laminadeta...

Avui he volgut comprar un paquet de sal comú per cuina al supermercat. Sal iodada, sal fluorada, sal iodada amb àcid fòlic, sal plus... i totes les altres sals amb denominació d'origen. Sal sal? L'espai era buit; potser demà.

Què es posa primer en una amanida verda, l'oli, el vinagre, la sal? Es barreja tot -i més- i s'afegeix sobre l'enciam? Es prepara la vinagreta en un recipient on després s'afegeix el verd (i vermell i els colors que calgui) i es remena?

Si els substituts dels sucre es diuen edulcorants, com es diuen els substituts de la sal? Quins són?

La sal engreixa? La sal aprima? De veritat és millor menjar amb poca sal?

Vist que no sé res sobre la sal, deixo estar el tema. Sí, la cita de Mateu he pensat que em permetria desenvolupar alguns detalls de la consulta, com una paràbola, però després m'he adonat que no volia ofendre ningú, ni tan sols els polítics, ni treure la innocència dels qui encara... Prou, plego, que no sóc capaç de tirar més sal sobre les ferides.

30.6.10

la sal

Truquen a la porta. És la veïna que m’agafa amb el davantal –d’aquells tan poc professionals que porten el corbatí inclòs- posat. Em demana sal i detecto una súplica en la seva mirada que deu respondre al convenciment que la vida, fins i tot en el moment més insignificant, necessita l’additiu imprescindible.

-Sal Costa, sal Maldon o sal de l’Himàlaia ? –dir-li que la de l’Himàlaia és rosa em sembla innecessari o potser petulant, gairebé tant com oferir-li tres tipus de sal.

La veïna, que és jove, com els altres llogaters del pis, es mostra indecisa i em demana un moment per consultar amb els seus companys.

-De l’Himàlaia!

No sé si ha estat la millor tria per al pa amb tomata i, evidentment, no se m’acut dir-li que la sal la manufacturen a Manlleu (i la Maldon a la Zona Franca). Encara és massa jove per encomanar-li el meu escepticisme, ni que sigui en qüestió de sals.