inconsistència

No escric res, ni en clau interna, perquè entenc que no cohesionaria prou les idees i les paraules, però no em puc estar –terrible vici- d’avançar desordenadament temes que se’m volen escapar:

La sobirania –vull dir els referèndums- de Catalunya, també a Barcelona.
El batacisme, una lluita fraticida.
La incompetència sanitària centrada en l’hospital de Sant Pau.
Tercera part, i darrera, sobre els e-books.
La fotografia improvisada o la fotografia preparada: afició, art, negoci.
...

Gairebé estic segur que després d’escriure una anotació tan patètica hauria de pensar que m’ha arribat l’hora de fer un descans en l’escriptura pública. Vencerà la racionalitat o la peremptorietat dels dits que busquen el teclat? No ho sé, però el meu nom al principi de la segona opció sembla un auguri que tot i que no s’adiu amb consciència de la transitorietat del que escric m’acabarà empenyent cap a ... què rima amb transitorietat?

Bé, vaig a treballar una mica, a veure si a les dues puc ser al llit.