25.8.11

el senyor dels crancs

No sé per què,
se m'acosten dos crancs,
primer un,
després l'altre.
En tornar-los al mar,
un abans que l'altre,
una nena em pregunta qui sóc.
No diré cap mentida,
la resposta és tan clara com l'aigua:
Jo sóc... el senyor dels crancs.
Em saluda, la nena, quan marxa,
xiuxiueja la dona a l'orella.

Iaia! És el senyor dels crancs!


3 comentaris:

Puigcarbó ha dit...

quan aquesta nena s'adoni que no ets el senyor dels crancs, haurà deixat de ser nena, mentrestant l'has fascinat.

jaka ha dit...

Xulisim el conte i la foto !!!

pere ha dit...

No sé, Francesc, si tornaré a veure la nena, però si que sóc el senyor (que no el Senyor) dels crancs, com podria ser el senyor del cabell blanc o el senyor ensopit... Potser si que en realitat va creure que jo era un Senyor :-)

M'agrada que t'agradi, jaka.