30.8.11

els colors de les prohibicions




Continuo amb les imatges, aquesta vegada acompanyades de text. Sé que no hauria de dir res més i deixar la fotografia a la lliure interpretació de cadascú, però estic tant poc acostumat a fer posts curts i efectius...

La imatge correspon a una obra que s'està fent a la plaça de Catalunya i presenta una simbologia que no ens resulta gens estranya i que la majoria respectem, simplement perquè no ens sol resultar gens atractiu transgredir la demanda. És, a més, un senyal tan freqüent, que quan el veiem la nostra mirada rellisca i busca un altre punt d'interès.

Si no tenim, però,cap altra cosa urgent a fer és possible que ens preguntem quina necessitat hi ha de posar text a una imatge evident i, a més de repetir (sic) la imatge. Però no, la imatge no es repeteix, i és aquí on un comença a fer-se preguntes, algunes de les quals enumero, sense conclusions i sense cap altra finalitat que la que podria tenir un lector dels passatemps d'un diari a l'hora de trobar les diferències de dos dibuixos:

1. Per què el primer senyal, i el text corresponent, s'adeqüen al groc del suport?
2. En canvi, en el segon senyal, a part del fons blanc de la imatge, el text es remarca sobre vermell.
3. Per què el text inicial està sobre fons blanc, igual que el segon senyal?
4. En el primer senyal, el personatge -un home sense dubte- mostra un caminar agosarat, com el d'aquell que no troba obstacles, una mena de pas de l'oca.
5. En el segon senyal, el personatge sembla que amb la cama més avançada -les mans confirmen la idea- fa una acció que sembla de prevenció: ep, cal anar amb compte!
6. Si engrandim la imatge, cosa que ja deveu haver fet, veureu que el primer personatge porta un pentinat més aviat a la moda o, en tot cas, tipus Roberto Alcázar y Pedrín.
7. El segon personatge té un cap que no desmereixeria en qualsevol pel·lícula d'alienígenes, d'invasors vinguts de l'espai exterior.
8. El primer personatge va perfectament calçat, amb sabates amb la llaçada ben feta.
9. El segon personatge va descalç o, a tot estirar, amb un mitjons de procedència dubtosa.
10. El primer personatge -ja sé que és una obvietat- va primer que el segon.

Crec que deu punts són suficients, no sigui que els possibles lectors es quedin sense ganes de dir, si volen, tot allò que els suggereix la imatge, qüestions innocents sobre bilingüisme i diglòssia incloses. Per cert, aquesta imatge em fa pensar que la vida a vegades realment és més en colors... i no afegiré els versos de Campoamor, que les seues raons devia tenir, també.




































P S: Posats a jugar, quina novel·la llegeix la lectora de la capsalera?

5 comentaris:

Puigcarbó ha dit...

podria ser Pla.


Hi ha una diferència Pere, el primer duu tupé, mentre el segón és calb, o rapat al zro que ara es porta. Dius que el que te cabell és el primer, però per poca estona, fixa¡t la manera decidida amb el cos endavant del segon, i la indolència del primer amb el cos enrere que deota poa velocitat.

De lesprohibicions m'agrada aquella que diu que els cotxes vermells han de circular en paralel amb els cotxes negres.

Júlia ha dit...

'L'home de la maleta' del Ramon Solsona.

pere ha dit...

Ja veus, Francesc, que la Júlia sempre l'encerta :-)
El segon, no en tinc cap dubte és un "alien" i si encara no ho és, ho serà dintre de poc.
Com pot ser que encara fabriquin cotxes negres?

Que t'he de dir que tu no sàpigues, Júlia :-)?

Júlia ha dit...

Ui, hi ha un munt de coses que no sé ni sabré i un altre munt de coses que he oblidat i no recordaré.

Clidice ha dit...

Veure els dos cartells, en els dos idiomes, m'ha fet recordar la sensació d'absurd que tinc quan vaig amb tren, com què no ho faig sovint, per això em xoca més: "próxima parada Martorell, propera parada Martorell". A veure, cal arribar a aquests extrems tan ridícols? Si posen el rètol en els dos idiomes és perquè temen que els pocs vianants que vinguin de fora i que no sàpiguen el català se'ls colin a l'obra? I, si ho fan pels "de fora", perquè no ho posen també en anglès, francès, italià, romanès, hongarès ...

Per cert, per quant una traducció evident de la paraula "bar", és que em molesta molt veure-ho escrit SEMPRE en castellà. Ah! què es diu igual? caxis! :)