L'Arati em diu que li fa gràcia això de les nits “a veure-les venir”. I penso que és com ha de ser durant les vacances i estic segur que ella ho sap (i ho diu). Sense gaires planificacions, sense omplir l'agenda -que no tinc- d'hores i dies, quedant per avui o per demà, deixant que l'atzar, que mai no és prou atzarós, et porti. I així arriba un sopar amb els amics, una pluja d'estrelles que no es veu per causes alienes a la seva voluntat i a la meva, una cara indistingible en un tren que passa, un concert de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà...
Te'n vas de l'Empordà i vet aquí una nit que arriba a l'Ampolla una orquestra petita i prestigiosa que comença a actuar a dos quarts d'11. I tu que fas tard perquè et pensaves que havia de ser mitja hora més tard; però resulta que el director volia anar a dormir més aviat i es va avançar l'audició. I no saps què han interpretat abans perquè ja no queda cap programa de mà. I et situes més enllà de la darrera fila de cadires i escoltes i graves. El director diu que ara van els Beatles, però abans parla de la seva dona, que s'asseu a primera fila i porta un vestit vermell. Després diu que Yesterday es considera la més bella cançó d'amor, encara que ell prefereix Paraules d'amor -jo no sóc capaç, ni ho intento, de recordar la cançó d'amor que prefereixo, que potser no és una cançó d'amor (hi ha cançons que no siguin d'amor?). La violí solista -ens la presenta- és una noia de Taiwan.
A la plaça de Catalunya borda un gos amb un missatge difícil d'interpretar, potser d'aprovació, potser de rebuig. Una tele, darrere d'una persiana baixada, parla de solituds. Una parella, de passes silencioses... qui sap on va. I tants petits detalls que no et distreuen.
Més tard sabràs que la solista, Huei Chian, té un bloc i que li agrada escriure i que opina sobre el català i els catalans: ... wanted to feel more integrated, so I took Catalan classes. Some people were really impressed by an Asian girl that “tried to speak Catalan” and they were happy to answer me in Catalan as well, but some others just kept on speaking Spanish to me, like it didn’t matter to them… People are hard to please!!! (Joke)...
I creu, com tu, que el temps no té mesura:
La gent diu que “el temps vola”
Ara, el temps ni tan sols va...
I el temps, que continua.
4 comentaris:
deixar-se gronxar pel temps, un dels plaers de les vacances
negar el temps, excepte el del sol, la lluna, el vent i els núvols... i també
Que bonic tot això de deixar-se anar ... m’agradaria fer-ho, però llavors crec que sentiria com si perdés el temps, doncs porto dins masses llistes escrites... no se
I quin plaer que el temps es perdi, jaka... A vegades sembla que no el deixem respirar (a mi també em passa) i estic segur que el pobre temps, que també té una ànima, se sent presoner dels humans.
Publica un comentari a l'entrada