22.1.17

insubstancial


És curiós, és instructiu, és divertit, fins i tot pot ser engrescador llegir els filòsofs, vull dir els qui han estat catalogats com a tals i s'esmenten a les classes de filosofia dels diversos ensenyaments; però sovint trobo (bé, ara tothom sap que llegeixo poc) una filosofia menys obsoleta, menys arqueològica, ens els anomenats escriptors de ficció: els novel·listes, els poetes, els dramaturgs (aquests no tant)... Potser he manifestat aquesta opinió de forma precipitada, però un grau més intens de reflexió em convertiria en un filòsof, cosa que, francament (odio els qui diuen francament o crosses semblants cada dos per tres), és una idea absolutament allunyada dels meus desitjos, i de les meues capacitats.

3 comentaris:

pons007 ha dit...

Miquel el filòsof, ho veig, ho veig.

Montse ha dit...

uix, jo poso crosses com "francament" ÔÔ

miquel ha dit...

Potser quan sigui gran, pons, però ho dubto, com sap tothom sóc un home d'acció, no de reflexió.

A tu, francament, Montse, t'ho podria disculpar, de moment.