insubstancial

És curiós, és instructiu, és divertit, fins i tot pot ser engrescador llegir els filòsofs, vull dir els qui han estat catalogats com a tals i s'esmenten a les classes de filosofia dels diversos ensenyaments; però sovint trobo (bé, ara tothom sap que llegeixo poc) una filosofia menys obsoleta, menys arqueològica, ens els anomenats escriptors de ficció: els novel·listes, els poetes, els dramaturgs (aquests no tant)... Potser he manifestat aquesta opinió de forma precipitada, però un grau més intens de reflexió em convertiria en un filòsof, cosa que, francament (odio els qui diuen francament o crosses semblants cada dos per tres), és una idea absolutament allunyada dels meus desitjos, i de les meues capacitats.

per a l'anna, i per a tots els qui en dilluns se senten especialment filosòfics

No sé si ha molta gent que es fa preguntes inútils – Qui som? Què som?- que mentre troben respostes aproximades impedeixen esbrinar qüestions més immediates. Qui som o què som no ens impedeix ser, malgrat tots els dubtes possibles sobre la nostra existència. En determinats moments i circumstàncies, em sembla molt més pràctic preguntar-se on som i, sobretot els qui encara treballen, preguntar-se els dilluns: per què sóc on sóc? Reconec que les respostes mai no solen ser prou satisfactòries, sobretot en dilluns, fora que t'hagin nomenat just fa un moment cap suprem de tots els companys filòsofs de dilluns.