7.11.17

heroïcitats


Els estímuls exteriors fan la seua via, sovint misteriosament aliens a la lògica i a la dinàmica que la realitat del moment hauria de determinar. Avui, per exemple, m'han entrat ganes de tornar a veure una de les meues pel·lis (pelis) preferides, que de cap manera es pot extrapolar al present. Qui sap si el president Puigdemont, i companyia, també la repassarà en les seues llargues hores d'interiors. A Brussel·les, a Flandes, a Bèlgica, deu fer més fred que aquí.


La kermesse heroica from Yochacal on Vimeo.

4 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

aqui hi hauria un bon sketch pels del Polonia.

Olga Xirinacs Díaz ha dit...

"Cada dia surt el sol / i tot recomença", feia la cançó que cantàvem de joves. Massa obvi. Però això de "tot recomença" és molt intrigant.
Recomencen el dolor, la tristesa, la tensió, la impotència... si recomencen la felicitat, el benestar, ¿vol dir que ja els teníem?
La vida és massa curta per veure un projecte ben acabat; nosaltres ens acabem abans.

Oliva ha dit...

...SEGUR QUE A FLANDES HI FA FRED,PERO MOLT MEINYS QUE A LA TERRIBLE "MESETA",I MOLT MEINYS QUE A MANS DE LA SANTA INQUISICIO.

miquel ha dit...

No s'ha aplicat el 155 a Polònia, Francesc?

Ens acabarem abans, Olga, però haurem participat una mica del camí. I no cal que citi Carner i el seu camí tan fi tan fi, però em plau recordar Llull: Les carreres per les quals l'amic encerca son amat són llongues, perilloses, poblades de consideracions, de sospirs e de plors, e enluminades d'amors.

Molt menys, Oliva, molt menys.