9.11.17

relativitats


He de dir que quan he sortit al migdia m'ha sorprès veure tantes -totes?- botigues obertes; una altra cosa és si han girat molt o poc, no ho sé, entenc que depèn de diferents logístiques. Un fet és cert, les planificacions de protesta, es diguin com es diguin, no aconsegueixen les multituds ni la força d'altres convocatòries i les dispersions són notables. La gent..., no en sé res de la gent.

He de dir que en general em molesta que les reivindicacions afectin més els partidaris de les protestes o els qui passaven que aquells que en són l'objectiu, però avui no he pogut deixar de compartir una pancarta que he vist per la tele que s'exposava en la carretera prop del meu poble; deia aproximadament així: Si l'espera d'1 hora et fa sentir atrapat, imagina't un mes a la presó. Callo per amor a la didàctica, malgrat que podríem iniciar un debat sobre el tema.

3 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

com deia no recordo qui, s'hauria d'anar a tallar les carreteres de Madrid.

Júlia ha dit...

El que passa és que es parla molt de llibertat però en aquests casos la llibertat general se la passen pel folre els organitzadors com en allò dels piquets informatius.

En tot cas, les accions poc unitàries crec que provoquen més rebuig que alegries, la veritat.

pons007 ha dit...

Les aturades es fan justament per trencar la normalitat, no? Si la gent es queixa que no es pot passar ja estan parlant del tema, encara que sigui malament...