24.3.18

abstraccions i generalitzacions (o concrecions i singularitzacions)


Torno tímidament aquí després de tant de temps de no escriure res ni de llegir el que als seus blogs han escrit companys i companyes admirats i admirables. Com que és un primer entrenament, seré breu, tot i constatar que ja m'he allargat massa.

Avui he llegit retalls dels arguments del jutge Llarena per tal de justificar els nous empresonaments, més tard he fet un volt per la perifèria del Govern Civil, que em cau a tocar de casa. No diré res, no tinc ganes de valorar evidències, però tot plegat m'ha fet pensar en el concepte de respecte. Vagi per endavant que tinc un gran respecte (o no?) per la justícia... i per l'amor, i pel noble art de la fusteria, i... Ara bé, us asseguro que el darrer fuster que va venir a casa... Si no fos perquè la M. em va convèncer més amb la força que amb bones paraules...

I ja és primavera.

4 comentaris:

Allau ha dit...

No saps com t'entenc; i com de rebotat em sento.

F. Puigcarbó ha dit...

Algú desperta
de tan en tant la fera
Maleït sigui!

Recorda la frase d'advoxats i procuradors a 'infern de dos en dos, ara podriem dir: jutges i fiscals a l'infern per animals.
Hi ha un profund cabreig general, que pot explotar en qualsevol moment, és el que ells volen, violència, no l'han trobada però fa ja temps que la busquen.

Ben retrobat. I records a la mare del Fuster.

Salut

Júlia ha dit...

Contenta de veure't per aquí altra vegada ni que sigui en aquests moments tan estranys -per no dir una altra cosa-

miquel ha dit...

I va in crescendo, Allau


Com deia abans, Francesc, tinc la sensació, que no la certesa, que en la mesura que sigui el temps es tornarà dur i els somriures seran història. Ben retrobat tu també.


Sí, Júlia, estranys, per no dir el que encara no sabem definir. Content de tornar a estar entre amigues i amics.