Els darrers anys, des que tinc
WhatsApp, he anat enviant felicitacions d'any nou a familiars i amics
propers i llunyans. Cosetes innocents, recordatoris de vida en format
de versets curts. Avui tenia intenció de seguir amb el costum, però,
sigui per un embafament de les dolçors directament rebudes o
espigolades aquí i allà, sigui per una rebel·lió davant de tants
resums d'un optimisme gran, sigui per això o per allò, la voluntat
m'empenyia, però les tecles se m'han tornat burletes. És veritat
que la gent que em coneix ja em coneix, però tots, a principi d'any,
ens mostrem molts sensibles i no era qüestió de trencar ritmes. I
mira que ho he intentat endolcir. Vana la tasca.
Un full que passo:
arriba el 2016.Ai, quin desfici!
Tornar als bons propòsits
i esmenar-los quan calgui.
Mira que pesa
un any amb tots els dies...
i tantes hores.
Com qui no vol la cosa,
enguany suma-li un dia.
Llarga condemna
que ens porta el 2016:
Un any i un dia.
Ara voldria
que el verset fos amable,
senzill, ben simple,
fet a la japonesa.
Però no hi ha manera.
No han servit de res les bones intencions que fins i tot he versificat. Demà serà un altre dia i, en tot cas, sempre em queda un Feliç 2016 sense més floritures, o copiar quatre versos de Martí i Pol.
Apa, bon any a tothom, en minúscules,
que no cal exagerar.
