Auster i Born (2)

No m'agrada deixar les coses a mitges, així que, després de llegir les traduccions a l'espanyol i al català -no tinc l'anglesa que potser m'acabaria de situar si tingués alguna idea d'aquesta llengua- del sirventès de Bertrand de Born a Invisible, d'Auster, copio l'original (tal com el presenta Riquer) i les versions de Benito Gómez Ibáñez i d'Albert Nolla. M'agrada que en tots dos casos hagin conservat les is imprescindibles en el ritme del poema; unes is que ja deuen sortir en la novel·la d'Auster. En canvi, penso si els dos traductors no haurien d'haver anat a la font original i recordat que els sirventesos són d'una gran senzillesa lèxica. Ara que he inclòs les traduccions, estic segur que qualsevol lector del post es pot atrevir a fer la seua pròpia versió.

Be.m plai lo gais temps de pascor,
Que fai fuoillas e flors venir!
E plai me qand auch la baudor
Dels auzels que fant retintir
Lo chant per lo boscatge!
E plai me qand vei per los pratz
Tendas e pavaillons fermatz!
Et ai grand alegratge
Qan vei per campaignas rengatz
Cavalliers e cavals armatz.


Amo el júbilo de la primavera
cuando retoñan hojas y flores
y me inunda el regocijo de los pájaros cantores
que resuenan por el bosque,
y me deleita la visión de los prados
adornados con tiendas y pabellones;
y grande es mi felicidad
cuando los campos se llenan
de monturas y caballleros acorazados.


M'agrada la gaubança de la primavera
quan broten les fulles i floreixen les flors
i exulto en el goig dels cants dels ocells
que ressonen pels boscos;
i em delecto veient els prats
adornats amb carpes i tendals;
i gran és la meua felicitat
quan els camps són plens
de cavallers i cavalls cuirassats.

Per altra banda -suposo que l'origen cal buscar-lo una altra vegada en Auster- , no m'agrada la simplificació de la paraula “asclar” que han fet els traductors en la quarta estrofa:

Non pens mas d'asclar chaps e bratz,
Piense sólo en romper cabezas i brazos
pensin només a trencar caps i braços

Asclar no és “romper” o “trencar”, asclar és fer ascles, és a dir, estelles. I convindreu amb mi que, tractant-se d'ossos, la força de la paraula asclar és infinitament superior, ni que sigui visualment, al simple trencar. Quins plaer obtindríem veien com s'escampen els ossos i els ossets d'alguns caps que, estic segur, desitjaríem asclar!

En fi, com que som més aviat covards i estem domesticats, seguirem llegint i esperant temps millors.