Miro (el meu franciscanisme encara dura) algunes escenes d’ El hombre de Alcatraz. Gran pel·lícula, però no de les meves preferides. Burt Lancaster va ser nominat a l’Oscar, encara que el premi de l’any 62 se’l va endur Gregory Peck per Matar a un ruiseñor, que m’agrada més. En fi, dues pel·lícules d’ocells en blanc i negre. La triomfadora d’aquell any va ser, però, Lawrence d’Aràbia, en color i sense ocells. Malgrat tot, en Peter O’Toole es va quedar, com queda dit, sense l’estatueta al millor actor, que, evidentment, tampoc van aconseguir Jack Lemmon per Días de vino y rosas ni Marcello Mastroianni per Divorcio a la italiana.
Avui encara he tingut temps d’entreveure alguna escena d’una altra pel·lícula. Em quedo amb aquesta (no trobo l’original) en què un quartet de corda interpreta, una mica accelerada, aquesta peça.
M’encanta la música clàssica!
MANAIA 17
Fa 12 hores
