els meus reis

Demà, és a dir, avui, és dilluns i jo ja m'estaré a Barcelona durant tot el mes, excepte si sorgeix algun imprevist. Desacostumat a la cita diària amb el bloc, se'm fa una mica estranya la represa.

Quina feina m'espera demà? No ho sé, però em sembla que no serà remunerada directament. Ja en parlaré un altre dia. Ara encara em trobo en el passat immediat, en el dia de Reis, que no tinc clar si són d'Orient o de l'Orient, i és que a vegades els articles, tan modestos, tan insignificants, matisen o canvien l'abast dels substantius que els segueixen. En fi, vaig assistir a l'arribada dels Reis a Torroella, després dels focs artificials al Passeig. Encabat, els parlaments a la Plaça. Des de fa uns anys, Baltasar és reialment un rei negre, cosa que si per una banda em produeix un sentiment de nostàlgia envers els impossibles maquillatges del passat, per altra banda em provoca un sentiment de joia, sobretot en constatar que els reis negres torroellencs contribueixen al misteri propi d'aquesta festa amb un discurs breu i inintel·ligible que continua sent el més celebrat, jo diria que doblement -o més- aplaudit.

Els discursos dels Reis, diguin el que diguin, sempre són ben rebuts perquè ja se sap més o menys el que diran, que e´s el que correspon, i no caldria afegir res més, però jo els suggeriria que, si tenen temps, procuressin coordinar-se una mica i mirar de diversificar algun missatge i, sobretot, miressin d'evitar mostres d'egocentrisme com les del rei blanc d'aquest any, que ser blanc i ser rei també pot incloure una mica d'humilitat.

A part dels discursos dels Reis, un sempre espera escoltar alguna cosa interessant en boca de qui els presenta. Aquesta vegada li va tocar a Carles Xuriguera, exmembre del Teatre de Guerrilla i fill de la vila. Les seves paraules em van sorprendre positivament perquè en certa mesura van capgirar els discursos habituals per a bé. En Xuriguera, més que demanar al Reis béns materials o espirituals -la crisi no permet massa alegries-, els va demanar que s'emportessin tot allò que sobrava; encara que la llista era raonable i assumible per tothom, que d'això es tracta, i jo la firmo, ja m'agradaria que l'exemple d'en Xuriguera tingués continuïtat en l'espai i el temps. Per cert, no se si els que mireu el vídeo considerareu massa agosarat el consell que va donar als Reis com qui no vol la cosa.




Continuaria una mica més amb les meues impressions de la festa, però la veritat és que tinc ganes d'entretenir-me una estona amb un dels regals que em van portar els Reis, un iPod touch. Espero que m'entengueu.

P S: Acabo de llegir els records de fa pocs anys de l'A., que deuen ser molts semblants als que potser escriuran, si ho saben fer, alguns nens de la vila.