A la xerrada de la tarda, un tertulià
de la casa, no sé si massa ignorant, cregut o simplement jove,
malgrat que ja té una edat, llegia en un paperet part de la lletra
de Velvet Mornings mentre somreia i creia que demostrava... Què
volia demostrar? Que era la primera vegada que havia sentit parlar de
Demis Roussos? Que les lletres...? Uns seients a la seua dreta, un
tertulià més vell el mirava circumspecte, massa assenyat per tallar
el triki triki dels momentàniament ximple, sense atrevir-se encara a
dir la seua, i no calia.
Mmmm... Demis Roussos... un dels grans! I nits de vellut a les discoteques dels 70; després, ja no ho sé tant.
