1.2.15

aquest diumenge, matins (o tardes, o nits) de vellut


A la xerrada de la tarda, un tertulià de la casa, no sé si massa ignorant, cregut o simplement jove, malgrat que ja té una edat, llegia en un paperet part de la lletra de Velvet Mornings mentre somreia i creia que demostrava... Què volia demostrar? Que era la primera vegada que havia sentit parlar de Demis Roussos? Que les lletres...? Uns seients a la seua dreta, un tertulià més vell el mirava circumspecte, massa assenyat per tallar el triki triki dels momentàniament ximple, sense atrevir-se encara a dir la seua, i no calia.

Mmmm... Demis Roussos... un dels grans! I nits de vellut a les discoteques dels 70; després, ja no ho sé tant.








6 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Tant ell com els membres que inicialment l'acompanyaven d'Aphrodite Childs, venien del món del jazz, vull dir amb això que tenien una base musical sólida.


salut

PS ha dit...


De tant en tant em prenc una culleradeta de Demis, em torna els estius de la infantesa. I no fa mal.

A l'excel·lent banda sonora de "Salvador", la pel·lícula sobre Puig Antich, hi ha inclosa "We sall dance", i no la desmereix gens.
És trist que alguns només el recordin pel triki-triki.

Assum ha dit...

Trobo que resisteix molt bé el pas del temps:-)
Ja no recordava l' última Goodbye my love, quina nostàlgia!!

miquel ha dit...

Cert, Francesc. sovint, per desconeixement o frivolitat, s'ha frivolitzat molt sobre D. R.

No només no fa mal, A., sinó que fins i tot cura, encara que siguin malalties lleus.
És veritat que D. R. té una discografia extensíssima, amb interessants entrades a l'òpera també, cosa que, esclar, no ens farà oblidar el triki triki.

Com tu dius, Assum, nostàlgia i constatació que es tracta d'un clàssic

Montse ha dit...

Us heu fixat quina manera de colpejar el teclat? (Aphrodite's child) any 1969, un Demis Roussos jove, molt jove, amb els companys que, com diu en Francesc, provenien del jazz... us heu fixat en el vestuari? i en els cabells? I us heu fixat en el públic, al darrer video?

Ah, a mi Velvet mornings sempre m'havia agradat!

I sóc de les que havia ballat les cançons del Roussos a les discoteques i als guateques fets al terrat de casa... Nostàlgia!

miquel ha dit...

Que sí, que sí, Montse, que ja imaginava que tu eres i ets una fan de les bones.