dia mundial de la poesia

Diuen que avui és el dia mundial de la poesia, en majúscules. Que així sigui. Diuen que avui, als jardins del palau Robert, es farà un acte commemoratiu, que, si plou, entrarà al costat d'on ara hi ha les poetes. Que així sigui. Llegeixo un poema que Narcís Comadira ha fet per a l'ocasió; i m'agrada, perquè hi participo, encara que jo, potser perquè sóc un ingenu, veig la llengua viva perquè jo sóc, encara, viu.

Quatre paraules

Mig en somnis, un àngel
se m’apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.
Vull treure-me’l de sobre,
vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
m’és igual. Vull dormir.
Però ell insisteix.
Té, diu: quatre paraules:
món, país, llengua, amor.
I afegeix: gairebé
ja t’he fet el poema.
Jo li dic: si escric món,
bé hi hauré d’afegir
desastres, fam i guerres.
Si escric país, ja entro
al territori foll
de l’ésser i dels fantasmes.
I si escric llengua, veus?,
el dolor em trenca l’ànima.
No puc escriure més.
I em diu: tu escriu amor
pel món i pel país
i per aquesta llengua
que es mor i et trenca l’ànima:
veuràs que encara pots
fer aquest i mil poemes.

M'agrada la iniciativa que s'han pensat a Santpedor. Diuen que avui els qui vulguin duran un poema a la butxaca i un senyal exterior que ho farà saber. Quan es trobin els del distintiu es llegiran s'intercanviaran el poema. Al final, penjaran els poemes en un mural i ajuntaran les veus. Imagino petits i grans recitant poemes a tot arreu, al carrer, a les botigues, al camp... Poemes d'aquí i d'arreu, potser poemes en altres llengües que uns o altres no entendran, però sabran que és un poema perquè en reconeixeran la música. M'imagino algun dia llunyà amb tot el món ple de paraules i de músiques de poemes.

Jo, avui, em ficaré un poema -no importa si és d'aquí o de fora- a la butxaca per si trobo algú amb un distintiu que ignoro, però deixaré aquí un fragment d'un vell poema romàntic, perquè ara, només per un moment, em sento una mica romàntic:

Quan entri en noble torneig
o surti de gran batalla,
A qui donaré el meu cor,
i la corona guanyada?
Quin nom tindrà mon escut?
Qui serà la meva dama?
-Si lo nom has de menester
de la Reina abandonada,
digues que ets el paladí
de la llengua catalana.

Lluís Gonzaga Pons i de Fuster



I com que encara, per un moment, em sento romàntic, copio dos llistats amb noms de poetes,  molts ja oblidats, sense els quals seríem una mica menys qui som i ho tindríem més difícil per intercanviar, avui, poemes amb poetes d'altres llengües. Si hi hagués un mur a mà penjaria els noms que la pluja tornaria a esborrar.


Los trovadors nous (1858)

Aribau, B. C.
Aguiló, Mariano
Aguiló, Tomàs
Amer, Miquel Victorià
Balaguer, Víctor
Balmes, Jaume
Blanch, Adolfo
Bofarull, Antoni de
Calvet, Dàmaso
Cortada, Joan
Cutchet, Lluís
Estrada, Salvador
Fonts, Mariano
Forteza, Guillem
Gironella, Antoni de
Gras, Pere
Martí, Miquel Anton
Massanés de Conzàlez, Maria Josepa
Mata, Pere
Milà, Manuel
Morera, Francisco
Muns, Francisco
Pascual, Eusebi
Permanyer, Francisco
Pons i de Fuster, Lluís Gonzaga de
Pons, Bonaventura
P., I. F. De
Quintana, Albert de
Roca i Cornet, Joaquim
Roca, Lluís
Rubió, Joaquim
Sol i Padrís, Josep
Sitjar, Joaquim
Villamartín, Isabel de
Vinader, Joan


Los trovadors moderns (1859)

Amer, Miquel Victorià
Anglassell, Víctor
Balaguer, Víctor
Baldoví, José Bernat
Briz, Francisco
Boix, Vicente
Clavé, J. Anselmo
Cutchet, Lluís
Clariana, Estanislau
Estrada, Salvador
Fotteza, Guillem
Fernàndez, J. A. Ferrer
Llobera, Esteve
Llorens, Modest
Massanés de Gonzàlez, Maria Josepa
Morera, Francisco
Milà, Manuel
Muntadas, Federic
Mata, Pere
Mir, Antoni
Pascual, Eusebi
Pons, Lluís G.
Quintana, Albert de
Sala, Felip Jacinto
Sitjar, Joaquim
Torres, Josep Maria
Villamartín , Isabel de
Vidal, Eduardo