La setmana
passada, per qüestions familiars, ma germana i jo vam trobar-nos al
passeig de Gràcia. Acabats els tràmits, vam anar baixant pel
passeig, i en passar per Mallorca, vam veure una filera de gent més
aviat jove que arribava al carrer Aragó. Vam pensar que algú donava
alguna cosa i per confirmar-ho vaig preguntar a un filaire que em va
dir, em va semblar que amb emoció, que a la Casa del Llibre
regalaven firmes. Jo no coneixia l'autor ni la novel·la. Dues hores
més tard continuava, no tan llarga, la corrua. L'ofici
d'escriptor té a vegades unes servituds inesperades.
El mateix dia, vaig veure que a la farmàcia hi havia un cartell que anunciava Cinquanta sombras de Grey. He vist publicitat del llibre arreu i he comprès que ha de ser una cosa molt llegida, però cap de les meues amistats ha tret el tema a conversa.
Sóc una persona que
gaudeix amb la literatura popular i m'avergonyeix una mica no
participar de les onades literàries d'èxit. Bé, potser menteixo,
no és ben bé que em sàpiga greu no haver llegit novel·les que
tothom coneix, sinó no haver gaudit dels moments satisfactoris
de lectura que necessàriament
proporcionen aquests llibres. Una gran majoria de lectors no es
poden equivocar.
He
decidit que en qualsevol moment començaré les dues novel·les de
Patrick Rothfuss, que
ja he vist que són uns totxos importants; millor, millor, quan un
s'ho passa bé llegint, res
pot ser pitjor que arribar a la darrera pàgina del llibre. En canvi,
en el cas de les novel·les d'E. L. James tinc una prevenció en
contra inexplicable que intentaré vèncer, si més no perquè a la
farmàcia he vist que si compres una obra seua et regalen un oli o un
lubricant i tal com estan els temps no es
cosa de deixar que et rellisqui qualsevol
obsequi, per
petit que sigui.
