13.11.13

on em portin les ombres del vent


La setmana passada, per qüestions familiars, ma germana i jo vam trobar-nos al passeig de Gràcia. Acabats els tràmits, vam anar baixant pel passeig, i en passar per Mallorca, vam veure una filera de gent més aviat jove que arribava al carrer Aragó. Vam pensar que algú donava alguna cosa i per confirmar-ho vaig preguntar a un filaire que em va dir, em va semblar que amb emoció, que a la Casa del Llibre regalaven firmes. Jo no coneixia l'autor ni la novel·la. Dues hores més tard continuava, no tan llarga, la corrua. L'ofici d'escriptor té a vegades unes servituds inesperades.

El mateix dia, vaig veure que a la farmàcia hi havia un cartell que anunciava Cinquanta sombras de Grey. He vist publicitat del llibre arreu i he comprès que ha de ser una cosa molt llegida, però cap de les meues amistats ha tret el tema a conversa.

Sóc una persona que gaudeix amb la literatura popular i m'avergonyeix una mica no participar de les onades literàries d'èxit. Bé, potser menteixo, no és ben bé que em sàpiga greu no haver llegit novel·les que tothom coneix, sinó no haver gaudit dels moments satisfactoris de lectura que necessàriament proporcionen aquests llibres. Una gran majoria de lectors no es poden equivocar.

He decidit que en qualsevol moment començaré les dues novel·les de Patrick Rothfuss, que ja he vist que són uns totxos importants; millor, millor, quan un s'ho passa bé llegint, res pot ser pitjor que arribar a la darrera pàgina del llibre. En canvi, en el cas de les novel·les d'E. L. James tinc una prevenció en contra inexplicable que intentaré vèncer, si més no perquè a la farmàcia he vist que si compres una obra seua et regalen un oli o un lubricant i tal com estan els temps no es cosa de deixar que et rellisqui qualsevol obsequi, per petit que sigui.



5 comentaris:

ninona ha dit...

miquel, reconec que a mi em fa una mica de mandra llegir els grans èxits populars perquè més d'un cop m'he quedat amb la sensació del "no hi havia per tant".

Vaig llegir El nombre del viento igual fa 3 o 4 anys i l'únic que no em va agradar és que s'acabés i que no tingués ja disponible la continuació (que s'ha fet esperar molt). Encara no he començat El temor d'un home savi però en tinc moltes ganes. Quan vaig llegir el primer, no n'havia sentit a parlar gens; ara sembla que sigui una revelació, clar que també podria passar que com ara em sona, estigués més al cas.

De les ombres de Gray he de reconèixer que no n'he llegit cap i que em fa més mandra que ganes fer-ho, de tant que n'he sentit parlar.

Carme ha dit...

A mi també em fan mandra els grans èxits, no sabria explicar molt bé perquè...

I potser m'ho perdo, clar, però com que el temps és limitat, si no em perdés un, me'n perdria un altre i millor em deixo guiar pel meu instint o pels meus impulsos desordenats... a l'hora de triar lectures.
De les ombres de Grey, que un dia algú em va recomanar, vaig desdir-me'n del tot en visitar la seva web.

Assum ha dit...

Tinc una amiga que ha llegit el primer volum de les Ombres i em va comentar que està molt mal escrit.
Quan vaig veure que tractava sobre una dona més aviat madura que té relacions amb un jove que la sotmet a tot tipus d' humiliacions i vexacions vaig pensar que no m ' interessava el tema.En aquest sentit la meva curiositat va quedar satisfeta quan ja fa més de 30 anys vaig llegir les memòries del marquès de Sade.
Ah! i no t' ho perdis, pel que m' han dit,després de tres o quatre volums de fer- la patir, hi ha un final feliç en la relació,increïble.

Fa

Francesc Puigcarbó ha dit...

no l'he llegida, pero diria que és una novel·la que bàsicament l'han llegida dones. De fet, defujo tot el que siguin best-sellers, millor els slow-sellers.

miquel ha dit...

Ninona, és el que ens passa a tots, quan es creen massa expectatives, el resultat sol decebre.
Jo ja veus, tinc nocions enormement nebuloses de Les ombres, i cap de l'altre llibre. De tota manera, ja el tic a punt, Rothfuss, a veure si em passa com a tu.

Carme, doncs el que passa sempre, que els elogis excessius acaben deceben quan ens hi posem.
Tampoc no crec que m'enxampin llegint les peripècies de no sé qui que duren uns quants llibres. En canvi, l'altre autor segur que el començaré.

Assum, és que això de la novel·la de fulletó i, segons dius, amb final feliç, és inconcebible. en quin món vivim?
Ei, que si jo m'autoproposava la possibilitat de lectura era pel regal farmacèutic, que actualment costa de rebutjar el que et donen.

Suposo que et refereixes a Grey, Francesc. Jo tampoc no tinc tendència als best-sellers, però alguna vegada faig excepcions i algunes vegades m'agraden. De tota manera, els clàssics no deixen de ser best-sellers que han passat la prova del temps o dels crítics i lectors.