quan el dia comença

La finestra lentament daurada. Gebre diàfan.
Des de les ciclòpies torres, més enllà de les aigües de Manhattan,
-dos -tres brillants finestres- ulls lluents, el disc
del sol que surt -més amunt les gavines, aquí fa fred.

(Qui és la dona que està amb nosaltres a l'alba? ...de qui
és la pell que toquen els nostres peus?)

La boira encara es passeja un moment per l'ampit.
Sota el vesc dels somnis, un estel-
com si se'ns volgués unir en un turó distant-
gira a l'oest ja despert i se'n va a dormir.

Hart Crane: El pont (The Bridge), 1930. Fragment.