18.2.12

quan el dia comença

La finestra lentament daurada. Gebre diàfan.
Des de les ciclòpies torres, més enllà de les aigües de Manhattan,
-dos -tres brillants finestres- ulls lluents, el disc
del sol que surt -més amunt les gavines, aquí fa fred.

(Qui és la dona que està amb nosaltres a l'alba? ...de qui
és la pell que toquen els nostres peus?)

La boira encara es passeja un moment per l'ampit.
Sota el vesc dels somnis, un estel-
com si se'ns volgués unir en un turó distant-
gira a l'oest ja despert i se'n va a dormir.

Hart Crane: El pont (The Bridge), 1930. Fragment.



4 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

m'agrada aquest poema. Margariteja

Pais secret ha dit...

Què puc dir...que aquest post és un regal de dissabte?
I que..quina llàstima que t´emportessis el darrer exemplar!

Violeta ha dit...

Uns dies sense passar per casa teva i ja has escrit un munt de coses...

He llegit les teves passejades per les llibreries de vell. Quina enveja que em fas. Disposes ara de temps i tranquil.litat per a entretenir-te en aquestes coses.

No conec Crane, com tampoc conec molts d'altres. És enriquidor llegir-te, com sempre.
Acompanyes un vers seu amb bones músiques.

Gràcies Miquel, en aquest matí de dissabte.

miquel ha dit...

És un poema llarg i difícil, Francesc. Reeixit i frustrat.
Vols dir que margariteja? Potser sí.

De fet, A., és un regal de divendres, que és l'únic dia en què tot pot passar. Sempre vaig amb un dia de retard. :-)
El darrer exemplar està a la teva disposició, i estic segur que la teua traducció s'acostaria més a la realitat del poeta, jo l'he acostat a la meua.

Ja ho veus, Violeta, algunes paraules -o imatges o cançons- cada dia per anar omplint el meu temps i el de tothom que s'acosti. Temps de llibreries, però també de casa i de carrers i de gent que va i ve.
Crec que Crane, malgrat Bloom, és pot conegut, jo tampoc no el coneixia, i no és fàil acostar-se als seus versos, crec. Si no m'equivoco, les dues músiques s'inspiren en el poema, després, ja ho saps, cadascú interpreta com li sembla.
Gràcies a tu per acompanyar-me en aques dissabte a la nit que ja és diumenge.