en el dia més clar de l'any

Nadal i sant Esteve tramuntanals, de cel diàfan i de fred intens. Una mica de neu al Canigó, que sembla més proper; silueta gris i blava del Montseny, més lluny.

Àpats, coneguts, cares conegudes, converses amables dels que romanen i dels que arriben, tió que desconeix la crisi perquè ha estat ben alimentat. Vuit més vuit són setze.

La porta de l’església oberta en un poble de portes tancades i finestres il·luminades. El cor Anselm Viola, més cares conegudes, però no totes identificades, que canten. Han titulat el concert A cal fuster hi ha novetat perquè el poema de Foixc és el fil conductor de la primera part. Joan MassotKleiner -l'altra sorpresa de la nit- que recita Foix, Guerau de Liost, Josep Carner, Salvat-Papasseit, Sagarra, Martí i Pol, Carles Torner, Tomàs Garcés. Des d’un dels darrers bancs, escolto i gravo –massa lluny per uns sons que s’enfilen per les parets i no volen entrar en cap màquina. No importa si som creients o agnòstics, estem aquí i fora bufa la tramuntana que deixa net el cel. Ara, en aquest moment, tots som innocents i fins i tot juguem a creure’ns Carner:

Un estel juga en el prat,
una flor s'ha esbadellat,
tot belant juga el ramat
amb la rossa macaruia.
Al.leluia, cor lassat!
Al·leluia, món gebrat!
Al.leluia, Déu és nat!
Al.leluia!

Cap herbei no té tremor,
ni cap déu fa el ploricó;
no hi ha fred ni tenebror
que un pas d'ala se n'ho duia.
Al.leluia en tot racó!
Al.leluia en el dolor.
Al.leluia al pecador!
Al.leluia!

A Betlem van els infants,
i els amics dant-se les mans,
i els promesos, i els germans,
i la vella en sa capuia.
Al.leluia, vianants!
Al.leluia en nostres cants!
Al.leluia, catalans!
Al.leluia!



Però el joc continua i ara toca parlar de crims.