Bradbury

Busco inútilment algun llibre de Bradbury entre els prestatges de casa. Els dec tenir al sud. És curiós que aquí se'l conegui especialment i se'l recordi per dues obres del principi de la seua carrera com a escriptor, el conjunt de relats de Cròniques marcianes (1950) i la novel·la Fahrenheit 451 (1953), que parteix d'una novel·la breu anterior, The Fireman (1951), tot i que segurament és mes coneguda la versió cinematogràfica de Truffaut. Dues excel·lents lectures que, si volem, podem incloure en el gènere de la ciència-ficció, encara que aquesta adscripció alguns puristes la considerarien més aviat circumstancial.

Tinc una especial simpatia pels dos llibres, potser perquè són lectures primerenques del "gènere", potser perquè són lectures d'esperances, malgrat una primera aparença. Per exemple, Fahrenheit, ens parla d'una època fosca de la humanitat però que canviarà, i tornarà a venir una temps de degradació, i tornarà un temps llum... I en tot cas, sempre hi haurà algú que farà de pont. Potser Bradbury era més optimista que alguns dels nostres contemporanis.

Allà on sigui: llarga vida a Bradbury! I si convé, jo m'aprendré, més no puc, un relat de les seues Cròniques.




P. S. : Ray Bradbury ha mort als 91 anys, no li faltava gaire per arribar als 92. Crec que ha triat la data (4+5 i li afegim l'1 ).