Oh, els trens de (a) vapor! Qui no hagi
vist enlairar-se el fum dels trens de vapor a l'horitzó llunyà,
entre el cel i la terra... Qui no hagi vist dissipar-se les volves
rodones confoses entre els núvols mentre el tren avançava per vies
de joguina...
Tant se val, que el fum està mal vist, i sempre es pot recórrer a la imaginació, a la cançó. Chattanooga Choo Choo -títol que indica clarament el contingut als qui coneixen els trens de vapor- va rebre el primer disc d'or de la història l'any 1942: 1.200.000 mil còpies venudes. Música efectiva, de moviment a vapor, interpretada pel gran Glenn Miller, síntesi d'una època. Estic segur que encara ara s'escolta i es reedita aquesta cançó no apta per als partidaris de l'AVE i amants dels xocs de trens.
De sobte, abans que quedi prohibit
definitivament el fum, se m'ha acudit d'afegir a la sessió d'avui
una cançó d'un dels meus discos preferits, potser en perill
d'extinció.
