No ho podria assegurar, però crec que
vaig arribar a Mèxic a través de la meua padrina, i ella hi va
arribar a través de Jorge Negrete. Un Mèxic idíl·lic que s'ha
anat concretant en el temps a través de lectures i testimonis
directes, però que encara continua sent un misteri que em provoca
sentiments contraposats entre la realitat que a penes conec i el
desig que voldria que fos.
Fa uns dies escoltava un corrido que
alguns deien que feia temps que s'havia escrit, com a mínim una mica
abans de la fuga del Chapo Guzmán. Vaig anar llegint els comentaris
que havien deixat els que l'havien escoltat i en trio dos de
consecutius que em sembla que il·lustren prou bé la dicotomia de la
realitat, sempre plural:
El chapo será leyenda asy como
emiliano zapata no es que apolle sus negocios pero el pelado se a
ganado el respeto de el 99% de México prefería al chapo de
presidente que al idiota ke hoy gobierna a los mexicanos.
Claro con dinero la gente es capaz
hasta de lamerle el culo a cualquiera, por eso es que México esta
como esta, porque botan pensando con el culo. Por eso nunca ese País
saldrá de su miseria, porque apoyan a cualquier cabrón.
(Recordo que els corridos s'han de
ballar amb una de les mans agafada a la de la parella, amb els braços
ben separats del cos i pujant i baixant al ritme de la música)
