paradoxa?

En Lluís, que parla de Giulietta i Federico i de les seves pel·lícules, em fa pensar que si, sense reflexionar gaire, em demanessin que tries, diria Amarcord, tot i que dono fe que en la meva adolescència les estanqueres del poble eren l’antítesi de la felliniana i només de pensar en la possibilitat d’haver-me quedat tancat en el seu establiment, ara, en la distància de molts anys, em recorre un calfred per l’espinada. Si hagués de triar una música, em quedaria amb el Nino Rota de 8 ½.; deu ajudar les vegades que l'he sentida per la Plateria.  Las noches de Cabiria, que no sé quin any vaig veure, encara m’inquieta. Però si penso una mica, torno indefectiblement a Ginger e Fred, crepuscular, sàvia, desesperançada, definitiva, redemptora (?)... Potser per tot això em resisteixo a tornar-la a veure.