Si no hi ha cap novetat, la meva connexió a Internet és nul·la, i suposo que continuo sobrevivint al fet sense gaires contratemps a l’espera de la resurrecció que, en el meu cas, serà segurament el dilluns. Tot i així, faig ús del poder que em concedeix Blogger per presentar-me a les pantalles -o a la nit ignota de la virtualitat desconeguda- amb uns fragments de la lectura que he repetit aquests dies.
Estic segur que tots els lectors habituals en un moment o altre de la seva vida ho han estat de la Bíblia, de l’increïble laberint d’històries de l’Antic Testament i de la història de Jesús vista des de les diverses perspectives complementàries i parcials del Nou Testament. És possible, però, que alguns lectors habituals no estiguin familiaritzats amb els evangelis apòcrifs, aquells que en un moment determinat l’Església va decidir que s’havien d’oblidar. Què us sembla de fer un tomb des del divendres fins al diumenge per una altra versió dels fets? No dic que les esglésies ara serien plenes, però crec que aquestes històries tindrien un públic fidel, sobretot si en acabar es fes una estona de diàleg, com als clubs de lectura. Per què no se’ns ha apropat, per exemple, l’evangeli de Nicodem?
20 [4].1. Mentre estaven tots exultants, es presenta Satanàs, l’hereu de les tenebres, i diu a Hades:
-Devorador insaciable de tots, escolta les meves paraules! Hi ha un tal Jesús, jueu de llinatge, quie es dóna el nom de Fill de Déu. Però només és un home, i els jueus l’han crucificat gràcies a la nostra col·laboració. I ara que ha mort, estigues a punt perquè l’hem de tancar aquí ben tancat. Jo sé prou que tan sols és un home, i fins li vaig sentir dir: “Sento a l’ànima una tristor de mort.” Però m’ha fet molt de mal mentre convivia amb els mortals en el món de dalt, perquè sempre que trobava els meus subordinats, els perseguia; i tots els homes que jo havia deixat esguerrats, cecs, coixos, leprosos i coses per l’estil, els guaria només amb la paraula. I, només amb la paraula, en retornava a la vida molts que jo havia preparat per a la sepultura.
Hades contesta:
-Tan poderós és aquest per a fer tot això només amb la paraula? Podràs plantar-li cara si és tan poderós? Em sembla que a un com aquest ningú no podrà plantar-li cara! I això que li has sentit dir que tenia por de la mort, segur que ho deia per riure’s i burlar-se de tu, amb intenció d’aferrar-te amb mà poderosa. Ai, ai de tu per tota l’eternitat!
Satanàs replica:
-Hades, devorador insaciable de tots! Tant t’espanta sentir parlar del nostre enemic comú? Doncs a mi no me’n fa gens, de por. Vaig atiar els jueus, i ells l’han crucificat i fins i tot li han donat a beure fel i vinagre. Prepara’t, doncs, a agafar-lo fort quan arribi.
Respongué Hades:
-Hereu de les tenebres, fill de la perdició, diable! M’acabes de dir que només amb la paraula ell ha retornat a la vida molts que tu havies preparat per a la sepultura. Doncs bé, si n’ha alliberat d’altres del sepulcre, com i amb quina força serem capaços nosaltres d’agafar-lo? No fa gaire vaig engolir un difunt que es deia Llàtzer, i al cap de poc algú d’entre els vius, només amb la paraula, l’arrencà de les meves entranyes per la força. Em penso que és el mateix de qui parles. Si el rebem, doncs, aquí, em sembla que passarem perill també pels altres. Sàpigues que atots els que he engolit des del principi, els veig agitats, i jo sento, a més, dolors en el ventre. No em sembla cap bon averany aquell Llàtzer que m’ha estat arrabassat primer, perquè s’envolà lluny de mi no com un mort sinó com una anguila: tan ràpidament la terra el llançà fora! Per això et conjuro, pel teu bé i pel meu, que no el portis aquí! Em penso que ve amb la intenció de ressuscitar els morts. Et dic, per les tenebres que posseïm, que si el portes aquí no en quedarà ni un de mort.Els evangelis apòcrifs (Evangeli de Nicodem), a cura d'Armand Puig I Tàrrech. Proa.
