diumege: la sortida (el retrobament)

Un cap de dimonis, Satanàs, engrillonat i inoperant, un Hades buit, en la doble accepció de la paraula... Tots contents. Potser sí que encara corren petits dimonis per la Terra, però l’infern... Per què ens han amagat la detallada i divertida història dels fets? Per què tanta por?

24 [8]. Encara l’Hades apostrofava així Satanàs, que el rei de la glòria va allargar la mà dreta cap a Adam, el primer pare, l’agafà i el va aixecar. Després es girà cap als altres i els digué:
-Veniu amb mi tots els qui heu sofert la mort per culpa de l’arbre que aquest va tocar. Ara jo us ressuscito a tots gràcies a l’arbre de la creu.
I així els tragué a tots fora. El primer pare, Adam, apareixia exultant de felicitat. Deia:
Dono gràcies a la teva majestat, Senyor, perquè m’has tret fora des del més pregon dels inferns.
Així mateix, tots els profetes i els sants deien:
-Et donem gràcies, Crist, Salvador del món, perquè has tret de la corrupció la nostra vida.
Després que ells hagueren dit això, el Salvador va beneir Adam al front amb el senyal de la creu. I va fer això mateix als patriarques i profetes, els màrtirs i els avantpassats. Llavors els va agafar tots i d’un salt va sortir amb ells fora dels inferns. Mentre ell caminava, els sants pares el seguien cantant:
-Beneït el qui ve en nom del Senyor! Al·leluia! A ell sigui donada la glòria de tots els sants!