Després de la de Verdaguer, la majoria d’odes a Barcelona que conec tenen, en més o menys mesura, tons crepusculars. En voldria reproduir alguna de les llargues, però no són hores. Em conformo amb Brossa, que ja és prou:
Dues clarors.
Crepuscle.
Barcelona.
LA BANDA SONORA D'UN MALESTAR
Fa 2 hores
