17.4.08

post dedicat (2)

Després de la de Verdaguer, la majoria d’odes a Barcelona que conec tenen, en més o menys mesura, tons crepusculars. En voldria reproduir alguna de les llargues, però no són hores. Em conformo amb Brossa, que ja és prou:

Dues clarors.

Crepuscle.


Barcelona.

2 comentaris:

Xurri ha dit...

Sembla el títol de la peli del gudi alen. a que sí?

pere ha dit...

En gudi també és una mica, només una mica, eh, brossià :-)