Després de la de Verdaguer, la majoria d’odes a Barcelona que conec tenen, en més o menys mesura, tons crepusculars. En voldria reproduir alguna de les llargues, però no són hores. Em conformo amb Brossa, que ja és prou:
Dues clarors.
Crepuscle.
Barcelona.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Sembla el títol de la peli del gudi alen. a que sí?
En gudi també és una mica, només una mica, eh, brossià :-)
Publica un comentari a l'entrada