nirvana

Diu marcasal: “No escric això com a músic, ni com a directora, ni com a melòmana ni res.” I escriu una mica més abans de posar el vídeo.

I jo em quedo amb el “res”, perquè a mesura que vaig escoltant la música desapareix qualsevol altre pensament que no estigui relacionat amb el que escolto i veig. Perdo el món de vista. Encara que només sigui durant els quasi deu minuts que dura l’audició, no necessito res més. Menteixo, no penso en el que escolto ni tinc la sensació que hi hagi res que pugui necessitar o fer. Simplement vaig ampliant inconscientment el meu somriure, de la mateixa manera que ho he fet avui amb els gols de Messi. Com m’agradaria participar de més prop en l’espectacle!



Després arriben els pensaments conscients, els judicis, els matisos, les necessitats mentals i corporals; però avui no s’escau parlar de nimietats.