aaiintzz

L’altre dia proposava a Matgala un joc híbrid entre dos dels que ens havia penjat en setmanes successives. En aquest text apareix la paraula desestructurada –bonica eufonia una vegada les lletres ocupen el seu lloc, i actualíssim el seu sentit figurat-.

24 Els proposà una altra paràbola: "El Regne del cel es pot comparar amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp.25 Mentre tothom dormia hi va anar el seu enemic, va sembrar aaiintzz enmig del blat i se n'anà.26 I quan el bri va créixer i va granar, hi va aparèixer també l’ aaiintzz.27 Llavors els mossos van anar a veure l'amo i li van dir: Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? Com és, doncs, que hi neix l’aaiintzz?28 Ell respongué: Això és obra d'un enemic. Els mossos li digueren: ¿Vols que anem a arrencar-la?29 Els contestà: No, no fos cas que tot collint l’aaiintzz arrenquéssiu alhora el blat.30 Deixeu-los créixer junts fins a la sega, i quan arribi el temps de segar diré als segadors: Colliu primer l’aaiintzz i feu-ne feixos per cremar-la; però el blat aplegueu-lo al meu graner."

Mateu 13: 24-30

Entre altres coses, aquesta paràbola aconsella paciència. I és la paciència una virtut que en aquests temps d’immediateses, de presses, d’impaciències, em semblava desterrada, anacrònica. M’equivocava una vegada més. El que no sé és fins a quin punt durarà aquesta paciència –potser desinterès provocat precisament per assumptes més propers?- davant de fets que en països normals provocarien sensacions que anirien des de la vergonya davant del ridícul fins al riure desenfrenat, passant per una indignació que ocasionaria una protesta formal o virulenta que faria caure caps.

Sense cap ordre premeditat:

Recusació de Pérez Tremps (mentre al tribunal hi ha, per exemple, un membre que fou governador civil en època preconstitucional)

Imputació d’Ibarretxe per la trobada amb Otegui (de jutjat de guàrdia, si no fos que els jutjats de guàrdia es declararien incompetents –incompetents!-)

La llista és llarga, però no val la pena continuar. No hi ha res a fer. I si les altes instàncies tenen aquestes actuacions, com hem de confiar en els petits? O és que potser els petits, pel fet de ser-ho, no estan subjectes a polititzacions i pressions? Res, paciència, i a cantar alguna cançó de la Carmen Miranda, o de Carlinhos Brown, que arriba el carnaval, en to menor –aquest és un país petit- també a Catalunya: quina desmarcada del govern l’inefable Saura. Les converses que deu tenir aquests dies amb la Imma preparant estratègies deuen ser d’antologia. Llàstima que encara hàgim d’esperar per llegir les seves memòries. Atentes les editorials!