8.2.07

aaiintzz

L’altre dia proposava a Matgala un joc híbrid entre dos dels que ens havia penjat en setmanes successives. En aquest text apareix la paraula desestructurada –bonica eufonia una vegada les lletres ocupen el seu lloc, i actualíssim el seu sentit figurat-.

24 Els proposà una altra paràbola: "El Regne del cel es pot comparar amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp.25 Mentre tothom dormia hi va anar el seu enemic, va sembrar aaiintzz enmig del blat i se n'anà.26 I quan el bri va créixer i va granar, hi va aparèixer també l’ aaiintzz.27 Llavors els mossos van anar a veure l'amo i li van dir: Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? Com és, doncs, que hi neix l’aaiintzz?28 Ell respongué: Això és obra d'un enemic. Els mossos li digueren: ¿Vols que anem a arrencar-la?29 Els contestà: No, no fos cas que tot collint l’aaiintzz arrenquéssiu alhora el blat.30 Deixeu-los créixer junts fins a la sega, i quan arribi el temps de segar diré als segadors: Colliu primer l’aaiintzz i feu-ne feixos per cremar-la; però el blat aplegueu-lo al meu graner."

Mateu 13: 24-30

Entre altres coses, aquesta paràbola aconsella paciència. I és la paciència una virtut que en aquests temps d’immediateses, de presses, d’impaciències, em semblava desterrada, anacrònica. M’equivocava una vegada més. El que no sé és fins a quin punt durarà aquesta paciència –potser desinterès provocat precisament per assumptes més propers?- davant de fets que en països normals provocarien sensacions que anirien des de la vergonya davant del ridícul fins al riure desenfrenat, passant per una indignació que ocasionaria una protesta formal o virulenta que faria caure caps.

Sense cap ordre premeditat:

Recusació de Pérez Tremps (mentre al tribunal hi ha, per exemple, un membre que fou governador civil en època preconstitucional)

Imputació d’Ibarretxe per la trobada amb Otegui (de jutjat de guàrdia, si no fos que els jutjats de guàrdia es declararien incompetents –incompetents!-)

La llista és llarga, però no val la pena continuar. No hi ha res a fer. I si les altes instàncies tenen aquestes actuacions, com hem de confiar en els petits? O és que potser els petits, pel fet de ser-ho, no estan subjectes a polititzacions i pressions? Res, paciència, i a cantar alguna cançó de la Carmen Miranda, o de Carlinhos Brown, que arriba el carnaval, en to menor –aquest és un país petit- també a Catalunya: quina desmarcada del govern l’inefable Saura. Les converses que deu tenir aquests dies amb la Imma preparant estratègies deuen ser d’antologia. Llàstima que encara hàgim d’esperar per llegir les seves memòries. Atentes les editorials!

5 comentaris:

Arare ha dit...

Fa un vent que no se sent res...
dic que

FA UN VENT QUE NO SE SENT REEEEEEEEES!

Eoooooooooooooooooo, que hi ha algú?

Pere, em temo que no hi ha rs a fer.

Xurri ha dit...

Qué dir, pere?
Que fa patir molt tot aixó?
Sí, fa patir, preocupa, sembla que ja no pot anar a més, però segueix empitjorant. Tot. Molt.

Vols posar només un o dos o tres exemples i en van sortint cada cop més i més i més.

Però és que això som.

Creus que hi podem fer res?

matgala ha dit...

Coi, ja podia anar pensant jo que no se m'acudia la paraula, que quina podria ser la paraula que tenia dos zetes...

Al final he fet "trampa" i he buscat el tros de text... No coneixia la paraula en qüestió. Estic aprenent una de paraules, últimament, que no dóno a l'abast! :-)

Albert ha dit...

Dues reflexions curtetes.

1) Si en fa de temps que no consultava els evangelis! I mira que m'havien agradat les paràboles. Especialment la de Mateu, 13. "Un sembrador va sortir a sembrar...". Fins i tot la vaig arribar a enregistrar al contestador del telèfon, però la mare del noi amb qui viva en aquella època em va trobar irreverent i....

2) Por. A mi em fa por. pensava fer un post al respecte. El Polònia d'avui m'ha acabat de deixa veure les coses clares. Sabeu cap allà els anys 30, quan la dreta (per dir-ho d'alguna menra) feia el mateix que fa ara. I sabeu que va pasar poc després? És allò de "las dos Españas" del Machado. Estem/anem arreglats.

pere ha dit...

Benvolgudes arare i xurri. Entre les coses que es poden fer, la primera es parlar-ne, i tornar-ne a parlar, malgrat el vent i els casos que es multipliquen. Més coses? En podem parlar.

No has fet trampa, Matgala, has anat a consultar la font, la qual cosa, per cert, vol dir que les teves bases religioses... :-)

Bona lectura, la de la Bíblia, de tant en tant. Sí, potser sí que devia resultar una mica irrverent, encara que fer servir la paraula de Déu mentre no sigui en va...
Aquesta por de què parles la comparteixo una mica, encara que potser la tenia més el darrers dies del govern d'Aznar. Tot i que és impensable que es torni a una situació com la del 36, o no?