Moments de cansament en aquest novembre en què es fan presents tristors passades. M'allunyo dels brogits, potser atret per l'únic l'estel del carrer de Santa Mònica. M'estic una estona davant del bar, menys d'un minut. No hi entraré, no trobaria res ni ningú del temps desdibuixat i perdut en la memòria. Beure un pastis seria un exercici inútil. M'estimo més, una altra vegada, escoltar la cançó en el silenci de la nit de casa, amb els auriculars.
I encara escolto la vitalitat del duo d'ella amb el seu darrer marit. La parella em fa somriure. S'acaba el dia, la vida continua.
