No fa gaires anys, una senyora propensa a les grolleries intermitents –sóc misericordiós- em va dir que ella no havia anat a veure en Rubianes quan en va tenir l’ocasió. Trobava que Rubianes podia ser divertit però era massa groller. Ai, la incontinència verbal d’aquest actor lorquià i esperpèntic, que ningú no sabia si era gallec, català o africà li va portar amics, enemics i entremitjos, però pocs indiferents.
L’única vegada que vaig veure Pepe Rubianes en directe va ser en una representació d’Antaviana, quants anys deu fer? No sabia que fos ell un dels que actuaven. Després l’he anat seguint a través de la tele i de diversos mitjans i sempre m’ho he passat bé, fins i tot en els seus moments més hiperbòlics, també en els més allunyats de la meva sensibilitat vivencial i lingüística. No m’hagués importat gens ser com ell: alt, amb els ulls blaus, seductor.
El vaig tornar a veure l’any passat a la Rambla i vaig estar a punt de robar-li la imatge –de vegades ho faig, això, amb la meva càmera de butxaca-, però no em va semblar el moment més oportú, tenia l’esperança que sempre li podria fer en un altre moment: no ha estat possible, i ho sento molt.
En fi, Pepe, que se’t recordarà, que més puc dir. Deixo un vincle a la darrera vegada que vas passar per L’hora del lector i el principi d’una de les teves actuacions per si algú et vol veure i sentir. Aquesta tarda, he trobat una escena d’una pel·lícula que m’ha semblat oportuna per fer-te un comiat oficial (l’escolto ara sense imatges). He trobat cinc aspectes diferents que m’han fet pensar en tu (els camins de la subjectivitat són ben misteriosos). Deixo el vídeo al final de l’apunt (o he de dir post? Ja veus, tu que n’entens, com ens compliquem la vida amb les paraules. Bé, això és bo).
P. S. Hòstia, Pepe, no deus haver desaparegut en diumenge u de març perquè preveies que aquests ... del PP tornarien a governar Galícia durant quatre anys i... Digues que no.
ESTALVI PER A NENS 'LA MOTXILLA ALEMANA'
Fa 7 hores
