Alguna vegada he pensat que si en
plenes facultats mentals hagués de prescindir d'un sentit corporal
no estic segur per quin em decantaria. A primera vista, potser el
sentit que em costaria més de desprendre'm seria el de la vista.
Ràpidament, sense pensar-ho gaire, podria confegir un rànquing de
major a menor. Però, hi ha sentits menors? L'olfacte, per exemple,
que a diferència de tants altres animals, potser no ens sembla
fonamental? El gust? I el tacte? Qui pensa en el tacte com un sentit
bàsic?
Canviaríem un sentit corporal per
algun bé cultural? És el mateix perdre un sentit que no haver-lo
tingut mai? No fa gaire llegia que José Feliciano deia que no
voldria deixar de ser cec si això li suposés renunciar a la seua
música. Potser els humans, de tots els animals, som els qui tenim
més facilitat per assimilar i suplir les carències físiques? No
m'embrancaré en el tema, que avui és dia de música i la que
deixaré aquest diumenge és la que fan, o feien, músics cecs que,
evidentment, no té cap relació, o potser si?, amb la manca d'aquest
sentit.
