aquest diumenge, música amb els cinc sentits

Alguna vegada he pensat que si en plenes facultats mentals hagués de prescindir d'un sentit corporal no estic segur per quin em decantaria. A primera vista, potser el sentit que em costaria més de desprendre'm seria el de la vista. Ràpidament, sense pensar-ho gaire, podria confegir un rànquing de major a menor. Però, hi ha sentits menors? L'olfacte, per exemple, que a diferència de tants altres animals, potser no ens sembla fonamental? El gust? I el tacte? Qui pensa en el tacte com un sentit bàsic?

Canviaríem un sentit corporal per algun bé cultural? És el mateix perdre un sentit que no haver-lo tingut mai? No fa gaire llegia que José Feliciano deia que no voldria deixar de ser cec si això li suposés renunciar a la seua música. Potser els humans, de tots els animals, som els qui tenim més facilitat per assimilar i suplir les carències físiques? No m'embrancaré en el tema, que avui és dia de música i la que deixaré aquest diumenge és la que fan, o feien, músics cecs que, evidentment, no té cap relació, o potser si?, amb la manca d'aquest sentit.