l'amic dels mil projectes

Tot això bé m'espera 
   si m'aixeco 
   demà. 
Si no em puc aixecar 
   mai més, 
heus aquí el que m'espera: 

-Vosaltres restareu, 
per veure el bo que és tot: 
i la Vida 
i la Mort. 

Joan Salvat-Pappasseit

M'arriba un correu de la L. amb una informació que no em crec. La truco, m'ho confirma; tot i així encara penso que és una broma, que qualsevol moment ell se m'apareixerà per proposar-me algun projecte nou.

Avui he tornat a passar per davant del Cafè del Centre, on crec que el vaig veure per primera vegada. Era una d'aquelles tertúlies en què durant un temps ens reuníem alguns bloguers per parlar de qualsevol cosa menys de la que ens havíem proposat. Ell va aparèixer amb un magnum de cava -no recordo la marca- i va demanar a la cambrera que la desés a la nevera... El vaig veure per darrera vegada al mateix cafè, ja passada l'efervescència de les tertúlies habitual, només la Júlia, ell i jo. El vaig acompanyar fins al passeig de Gràcia, on agafava el tren per tornar a Vilanova; em va fer un proposta de projecte fotogràfic que vaig dir que em pensaria.

En Sani era un home de projectes i de realitats, sempre disposat a inventar, sempre disposat a col·laborar, sempre en marxa. En Sani era vital, exuberant, a vegades fins i tot excessiu per una persona de passes lentes com jo.

Sabia que estava malalt, ell ens ho havia dit, però continuava la seua activitat perquè ell -tots ho sabíem- era immortal i cap malaltia no el podia aturar i si alguna vegada la seus presència al blog era escassa és que devia tenir altres projectes més importants. La L. m'ha dit que no, que en Sani només tenia el projecte de la vida. Encara no em puc creure la crueltat de la mort.

Ara en Sani es queda en la memòria i en aquestes pàgines del seu blog, i tantes altres, que queden amb el seu esperit.

De tota manera, jo m'imagino l'amic Sani, allà on sigui, parlant amb Baudelaire i proposant-li alguns canvis en els seus poemes, com per exemple aquell que comença:

C'est la mort qui console, hélas! Et qui fait vivre;

C'est le but de la vie, et c'est le seul espoir

Qui, comme un élixir, nous monte et nous enivre,

Et nous donne le coeur de marcher jusqu'au soir...

Segur que Sani (Sadurní) Girona Roig ho aconseguirà.