12.6.13

l'amic dels mil projectes


Tot això bé m'espera 
   si m'aixeco 
   demà. 
Si no em puc aixecar 
   mai més, 
heus aquí el que m'espera: 

-Vosaltres restareu, 
per veure el bo que és tot: 
i la Vida 
i la Mort.
 
Joan Salvat-Pappasseit

M'arriba un correu de la L. amb una informació que no em crec. La truco, m'ho confirma; tot i així encara penso que és una broma, que qualsevol moment ell se m'apareixerà per proposar-me algun projecte nou.

Avui he tornat a passar per davant del Cafè del Centre, on crec que el vaig veure per primera vegada. Era una d'aquelles tertúlies en què durant un temps ens reuníem alguns bloguers per parlar de qualsevol cosa menys de la que ens havíem proposat. Ell va aparèixer amb un magnum de cava -no recordo la marca- i va demanar a la cambrera que la desés a la nevera... El vaig veure per darrera vegada al mateix cafè, ja passada l'efervescència de les tertúlies habitual, només la Júlia, ell i jo. El vaig acompanyar fins al passeig de Gràcia, on agafava el tren per tornar a Vilanova; em va fer un proposta de projecte fotogràfic que vaig dir que em pensaria.
En Sani era un home de projectes i de realitats, sempre disposat a inventar, sempre disposat a col·laborar, sempre en marxa. En Sani era vital, exuberant, a vegades fins i tot excessiu per una persona de passes lentes com jo.

Sabia que estava malalt, ell ens ho havia dit, però continuava la seua activitat perquè ell -tots ho sabíem- era immortal i cap malaltia no el podia aturar i si alguna vegada la seus presència al blog era escassa és que devia tenir altres projectes més importants. La L. m'ha dit que no, que en Sani només tenia el projecte de la vida. Encara no em puc creure la crueltat de la mort.

Ara en Sani es queda en la memòria i en aquestes pàgines del seu blog, i tantes altres, que queden amb el seu esperit.
De tota manera, jo m'imagino l'amic Sani, allà on sigui, parlant amb Baudelaire i proposant-li alguns canvis en els seus poemes, com per exemple aquell que comença:

C'est la mort qui console, hélas! Et qui fait vivre;
C'est le but de la vie, et c'est le seul espoir
Qui, comme un élixir, nous monte et nous enivre,
Et nous donne le coeur de marcher jusqu'au soir...

Segur que Sani (Sadurní) Girona Roig ho aconseguirà.


19 comentaris:

Júlia ha dit...

Òndia, no ho sabia, em sap greu, tot un personatge dels blogs, ja m'estranyava que fes temps que no en sabia res.

Francesc Puigcarbó ha dit...

no en sabia res, amb en Sani ens vàrem conèixer a Granollers a la primera trobada de la Catosfera i hem mantingut contacte sovintejat via mail. No fa gaires dies encara em va enviar un mail. Ostres, ho sento! ho sento molt.

Carme ha dit...

Em feu pensar que jo que no el coneixia, ni tant sols el llegia sóc la que més he perdut... ja sé que és una bestiesa, ho sé... però a vegades no em sé estar de dir-les si les penso intensament.

Allau ha dit...

El vaig veure un parell de vegades. En Sani era una locomotora. Descansi en pau.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

L'havia conegut a la primera Catosfera de Granollers i després l'havia convidat a venir a l'Ateneuesfera.

Sempre tenia projectes immensos i sovint impossibles de materialitzar.

Descansi en pau!

Salvador Macip ha dit...

Quin greu! No ens havíem vist mai però estàvem en contacte virtual des de fa molt temps. Tenia una energia inesgotable. Sabia que estava malalt però malgrat tot no m'ho esperava. Adéu, Sani!

Galderich ha dit...

Bon final d'aquest oblituari en francès. Una de les coses que li recordo de les poques vegades que ens vam veure era aquesta vena filofrancófona.

Clidice ha dit...

El menys candidat a morir-se dels que he conegut mai. Un apunt excel·lent pel seu record.

Barcelonauta ha dit...

M'he quedat de pedra. Havíem coincidit a alguna Ateneuesfera i sempre en portava alguna de cap... El recordarem vital i baudelairejant.

Enric H. March ha dit...

L'havia conegut a l'Ateneuesfera; a ell i els seus Baudelairianisme infinits. Ja és, junt amb el Brian de "Sense presses", el segon blogaire que se'n va del meu entorn. La vida té això: quan més amplies aquest entorn més fàcil és veure com se'n va.

Puigmalet ha dit...

Un blocaire sui generis, intens i que vivia amb passió tot el que feia. En fi.

jaka ha dit...

Jo també vaig conèixer al Sani en aquest Café del Centre, va ser exactament el dia 11 de gener del 2008, va ser el dia del Cava com tu dius Miquel, recordo que el que em va impressionar d'ell va ser la seva vitalitat, per això quan seguint el seu Blog em vaig assabentar de la seva malaltia no vaig dubtar que sen sortiria, però...
El dia seguen vaig publicar un post al meu Bloc parlant de la trobada i hi vaig posar una fotografia del Café que havia fet ell, al cap d'uns dies vaig rebre un comentari d'ell i em deia que no entenia com ningú no havia dit res al meu post doncs: "Ets tu qui acabes de posar la cirereta al pastís d'aquella trobada amb aquest post teu ten fresc i energètic" En fi... m'ha dolgut.

Daniel García Peris ha dit...

També el vaig conèixer a les primeres jornades de la Catosfera. Gran pèrdua pel món dels blogs. El meu més sentit condol a la família...

miquel ha dit...

Amics i amigues, reitero la sorpresa de la notícia; encara ara, després del correu que vaig rebre i de la trucada posterior que vaig fer, em costa de creure que Sani hagi desaparegut, que ell mateix no ho desmenteixi, que no sigui un projecte més dels seus.

(jaka, avui he vist en les dades tècniques d'una foto que em va fer i va penjar, que ens vam veure per darrera vegada al Cafè del Centre el 31 de maig de 2012)

Niu de Sol ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Toni Ibanyes ha dit...

Sembla ser que la catosfera se n'ha fet ressò un mes tard. Més enllà del temps (i de l'espai), en Sani ja forma part de la nostra petita història, més o menys personal, més o menys virtual...

Montse ha dit...

Gairebé no m'ho puc creure... ara he llegit apunts encara no llegits, tant al blog de la Júlia com al teu i em trobo amb aquesta mala notícia... l'hiperactiu Sani... descansi en pau.

Xenia ha dit...

ho llegeixo tard... un record per al Sani i la seva personalitat exuberant, impossible d'ignorar, arribant sorollós amb el seu magnum de cava i repartint xocolata, paraules, petons, projectes, idees, parafernàlia, presència...

Anònim ha dit...

Bé com es diu sobre la mort de Mozart , Deu se l'ha emportat massa promte per que es un geni i vol que li deleite amb les seves ocurrencies.Descanse en pau Santi.
Descanse en pau Santi. R.I.P