Sony (Corporation) i jo

Ahir, per il·lustrar el post (encara que en realitat va ser a l'inrevés, i les meus paraules il·lustraven el post) vaig recórrer a un vídeo de You Tube, el vaig editar, el vaig retallar i el vaig muntar; després el vaig pujar al meu espai dintre del mateix You Tube. Al cap de poca estona, el vídeo ja era visible i el podia fer servir tothom qui volgués, però a la dreta de la portada de presentació hi havia un petit triangle sobre fons groc i un advertiment que deia: Vídeo bloquejat en alguns països (sic). No s'especificava quins països (uns sí i altres no?), però vaig esbrinar que els drets de Crossroad (1986) els tenia Sony, una companyia que, que jo sàpiga, no va intervenir per a res en la producció de la pel·lícula, però que ara deu tenir els drets d'exhibició a les pantalles petites (les dels ordinadors i les dels televisors, i, imagino, les del film en les vídeos que es poden comprar o llogar en les botigues adequades; no crec que tingui els drets als cinemes, on aquesta pel·lícula ja no té interès). Si no m'equivoco, Sony s'ha convertit en una de les companyies més importants en la distribució de pel·lícules i música (Viquipèdia: Al gener de 1988 Sony va adquirir CBS Records. per a donar origen a Sony Music Entertainment i, en el 1989, Sony va comprar Columbia Pictures i va crear Sony Pictures). Des dels seus televisors nous es pot baixar directament, pagant, és clar, material abundant d'aquestes dues modalitats culturals. Penso que, de la manera que sigui, una bona part del negoci dels llibres aviat pertanyerà també a aquestes multinacionals de l'oci, que s'acabaran anomenant multinacionals de la cultura. Denominació amb que estaré -parlo en futur- completament d'acord, tot i que afegiria del negoci de la cultura, tan lícit, o més, que qualsevol altre.


En tot cas, estic segur que no he de patir per la visibilitat del meu vídeo, que no em castigaran. La finalitat, com tothom va llegir, era exclusivament didàctica; la conclusió, elogiosa, encara que la totalitat de la pel·lícula no és res de l'altre món (i hagués preferit un altre protagonista jove); la publicitat, evident. Per acabar-ho de reblar, només em queda d'escriure Sony Corporation a les etiquetes del post. Ara m'hi posaré. És clar que el fet que, segons em diu el propi You Tube, el meu vídeo només l'hagin vist 6 persones, incloent-me jo mateix, no sé si és un argument a favor o en contra de la seua perdurabilitat.

Per si hi voleu fer una mirada, us deixo un enllaç on podeu llegir els suggeriments que fa You Tube en el cas que un vídeo afecti drets de tercers. Passi el que passi, asseguro que no recorreré als meus advocats. Hi ha algun advocat entre els presents!?

dels paranys publicitaris (pausa)

18 és igual a 15, però també 18 o 15 són iguals a 10. I si encara volem despistar l’amable lector o lectora aficionat als números, es podria afegir que 18, 15 i 10 són aproximadament igual a 500. I ara, si fos una mica més dolent que Matgala, us podria dir, resoleu l’enigma, de què estic parlant.

En cas que ningú trobés la solució (jo mateix crec que no la trobaria) podria afegir que estem parlant d’augments en els quantitats petites i de mil·límetres en la gran. I aquí, els aficionats a la fotografia, els que tenen experiència en les velles rèflex, ja podrien tenir una resposta, sempre que sabessin com n’és de tramposa la publicitat. Però no li donem més voltes, m’explicaré.

És possible que algun de vosaltres, ara que s’acosten les vacances, encara no tingui la màquina fotogràfica que li permetrà resseguir i recordar (i fer recordar a propis i estranys) el seu viatge (i potser participar en un concurs d’estiu, en què solen regalar una càmera digital al guanyador). Així que si fa un temps us parlava d’una màquina lleugera (20-11-2006) però prou interessant en prestacions, ara ens centrarem en dues càmeres més pesades i una mica més completes, encara que tinguin l’inconvenient que no caben la butxaca.

L’element diferenciador de la proposta és el seu zoom, que va més enllà dels habituals tres augments i arriba als 15 en el primer cas, i als 18, en el segon. Dues càmeres -n’hi ha d’altres de similars- proveïdes d’un teleobjectiu potent que permeten un acostament important a l’objecte situat a una distància considerable, aspecte no menyspreable, sobretot si les vostres vacances consisteixen en un safari africà o en deu dies a Manhattan.

La Sony H7 (o H9) té un objectiu que va de 31 a 465 mm., mentre que en l’Olympus SP-550-UZ, és de 28 a 504 mm. Dit d’una altra manera, si multipliqueu 31 x 15, us donarà els 465 de la Sony; multiplicats per 18, els 28 mm. de l’Olympus us donaran els 504. Els qui recordeu com anava això dels augments en les reflex convencionals, veureu que els 15 o 18 augments de les dues càmeres, seguint el vell concepte que considerava que l’objectiu estàndard era el de 50 mm. i a partir d’aquest, 2 augments el tenien un objectiu de 100 mm., 3 augments, un de 150 mm., etc., en realitat són únicament 10 augments tradicionals (res a veure amb els augments dels prismàtics) . El que passa és que tant la Sony com l’Olympus multipliquen a partir dels seu gran angular, de 35 i 28 mm. respectivament, cosa que desconcerta als fotògrafs del segle passat.

Em sembla que m’embranco massa en un aspecte tècnic que us pot semblar insignificant, sobretot tenint en compte que en les càmeres digitals la grandària dels resultats, que no la visualització prèvia, depèn també dels píxels. Així, per exemple, un mateix objecte es veurà el doble de gran en pantalla o impressora sense perdre nitidesa si la càmera té una resolució de 6 megapíxels enlloc de 3 megapíxels.

Acabo. Qui vulgui saber realment de què parlo pot entrar en la comparativa que es troba en aquesta pàgina, repassar els exemples gràfics de més avall amb concurs inclòs (de quin port es tracta?) i recordar que els preus del material pot variar força. Un dels llocs més interessants a Barcelona, per exemple, és Foto K, amb sucursal a la Ronda de la Universitat, 7, encara que comprar a botigues que només operen per Internet sempre és més aconsellable.

Sigui com sigui, bones fotos! I ja ens les ensenyareu. No cal que siguin totes.