tic-tac

El catalans solem ser una gent d'una certa contenció verbal, d'una comprovada economia oral, i és potser per això que en la nostra llengua abunden els monosíl·labs, en molts casos polisèmics: tac, tec, tic, toc, tuc, per exemple.


Se m'acut això, encara que no hi tingui relació, en rebre un correu de l'institut -com que he plegat durant el curs, encara rebo missatges generals i particulars, i ho agraeixo perquè em permet continuar, al menys sentimentalment, amb la meua gent- on se'm comunica el següent:

Em podríeu dir, si us plau, si us interessa i faig la reserva al CRP.

El que ens han enviat del CRP diu:

Sabem que a tots els centres esteu treballant en la integració de les TAC en la pràctica educativa. Això implica gestió de les eines TIC, treball a l'aula amb aquestes eines, participació i col·laboració del professorat en la generalització de l'ús.


Per això i per tal d'afegir un granet de sorra en el complex (i il·limitat) món del treball amb les TAC al centre, hem preparat una sessió formativa, pensada en aspectes pràctics de la gestió de les aules digitals.
[...]
Està adreçada [la sessió prevista] al professorat responsable de les TIC i de les TAC en els vostres centres, però també a tot aquell professorat que utilitza les TAC en el seu treball a l'aula i aquell que no s'hi acaba de posar i vol/necessita un empenteta...

Tinc clar que TIC no és el mateix que tic, i sé què és; però tot i saber que TAC no vol dir tac, ara no em ve a la memòria el que representen aquestes sigles. Tic-tac, tic, tac, tic-tac... Passa el temps, i res. On devia ser el dia (o dies) es què és va parlar de les TAC? Ei, sí! Tècniques de l'Aprenentatge i el Coneixement!

Tic-tac, tic-tac, tic-tac... La digilització avança com una bomba de rellotgeria que al final esclatarà en un bum de saviesa. Brr! Uf!