Prop de la casa de l'Ampolla on passo un temps a l'estiu, hi ha un carrer dedicat a un prohom català: Ventura Gassol. El carrer comença just al costat de la plaça de l'ajuntament i té a banda i banda cases unifamiliars i blocs de pisos que s'han anat construint en els darreres anys. La placa, molt bonica, amb les onades de la mar blava a sota, ens informa que l'home va ser poeta i polític, en aquest ordre; entre parèntesi, dates de naixement i mort.
Si algun dia transiteu per aquest carrer perifèric, potser us adonareu que les plaques que el comencen i el clouen contenen una petita diferència, en una hi diu Gassol i en l'altra -més innocent, més vergonyosa- Gassols. Al principi, aquesta essa de més -o de menys- us pot sobtar i la podeu atribuir a un petit error, estrany per altra banda, dels retolistes; aquestes coses passen. Ara bé, com que passats els anys – i passejats els veïns, els guàrdies municipals, l'alcalde... pel carrer- es manté aquesta doble denominació, un acaba concloent que l'error és inexistent i que hi ha alguna raó per mantenir la petita diferència. Un pot pensar, per exemple, que el nom inicial era Gassol, però que a mesura que es van anar edificant el carrer es va pluralitzar el singular, acció raonable, novedosa i encara poc utilitzada en els nostres pobles i ciutats; una altra possibilitat és que a l'hora d'atorgar el nom del carrer, el consistori, després de consultar, o no, experts, no tingués prou clar si el cognom era Gassol o Gassols i es dividís en partidaris de les dues opcions, aleshores l'alcalde -ja sabeu com són els polítics- potser va prendre la decisió salomònica d'acontentar les dues faccions; també és possible que es volgués singularitza la doble dedicació de l'home: la poètica i la política, tot i que jo no sé quin dels dos és qui.
Totes les meues elucubracions no tenen gaire importància, perquè el que compta és la realitat dels rètols; encara que no m'importaria saber la veritat que hi ha darrere la dualitat. En canvi, hi ha un petit detall que no diré que em té capficat, però sí que m'intriga una mica més: com saben els veïns d'aquesta via si les seues cases són de Gassol o de Gassols? Si me'n recordo, aquest estiu els ho preguntaré.
Com que avui continuo tenint la vena poètica, més que la política, acabo amb uns versos de Gassol:
La grogor de la ginesta
quina enyorança que fa!
Catalunya! Catalunya!
bé tardes prou d'arribar.
Ben mirat, potser també tinc la vena patriòtica, avui.
