Fa unes setmanes vaig llegir la seua segona novel·la, Seis sospechosos, publicada l'any 2008 i traduïda a l'espanyol fa dos anys. La vaig començar esperant una narració policíaca i al cap de poques pàgines vaig continuar la lectura amb una mica d'escepticisme criminal, fins que em vaig adonar que el que estava llegint tenia un interès inesperat, afegit, que es va convertir en la principal motivació per continuar: estava entrant en un fresc, limitat però suficient, de l'Índia actual escrita per un testimoni que malgrat treballar pel govern insistia en la corrupció dels governs locals (del central no en deia res) i mostrava la diversitat vital i cultural d'un territori immens en què coexisteixen i es creuen la modernitat amb la vida més primitiva. Al final, el menys important era descobrir qui va matar realment Vicky Rai, l'interès era anar avançat en la narració i la descripció la la vida de la Índia a través de les vides dels sis personatges acusats de matar el miserable Rai.
No m'entretinc a enumerar detalls dels sis sospitosos de la mort del jove empresari Vicky Rai (el seu pare, un polític corrupte; un comerciant i funcionari important que a vegades es desdobla en Gandhi; una famosa actriu de Bollywood, un texà tanoca enamorat de l'actriu i que sembla que ha mantingut correspondència amb ella a través d'Internet; un lladre de mòbils en hores baixes i un aborigen, Eketi, de les illes Andaman, de la tribu dels onge) pel fet que la policia els troba una pistola quan registra els assistents a la festa en què va morir aquest personatge. És possible que algun lector s'interessi per la trama policíaca a partir del que s'explica d'aquests sis personatges i altres personatges recurrents del seu entorn, però a mi, insisteixo, en un moment determinat em van interessar més els propis personatges, el que representen, el descobriment d'una Índia, organitzada i caòtica, efervescent, que aquí ens arriba amb comptagotes; una potència mundial relativament silenciosa que potser dintre de no gaire farà la competència a la Xina. No puc saber fins quin punt hi ha trampes en la realitat que ens presenta l'autor, però si són tan petites com les que es descobreixen en la trama policíaca, són ben poca cosa.
La novel·la s'estructura a partir de la focalització alternativa en els personatges, que en un o altre moment entrecreuen les seves vides, i a partir de la mirada d'un periodista de prestigi que acaba descobrint tot l'entrellat. Un ritme força dinàmic que se segueix molt fàcilment, encara més a causa de l'humor del narrador que desdramatitza les situacions que podrien esdevenir excessivament dures.
I si algú vol trobar un valor afegit a la novel:la, pot continuar per aquí amb els curiosos onge.
