l'agenda vermella

Aquests dies he ordenat els nou calaixos de l’escriptori. Al de més avall, a la dreta, havia desat dues agendes de la meva època de l’internat. La primera, dels 13 als 14 anys (faig anys al desembre) és de tapes vermelloses plastificades, de 9x13; l’altra, verdosa, més petita, conté les anotacions –moltes menys- de l’any següent.

Tenia les agendes a la tauleta de nit del meu dormitori de casa dels pares i quan, fa uns anys, la mare va venir a Barcelona, me les vaig endur com un record d’adolescència que no vaig obrir fins fa dos dies. Els escrits, gairebé tots en llengua castellana i poquíssims en un català intuïtiu, tracten sobre dates i resultats d’exàmens, companys, professors, pel·lícules, llibres, música, esports, correspondència rebuda i enviada, visites al col·legi i sortides del col·legi, reflexions sintètiques... Hi ha retalls de revistes enganxats, fotografies entre algunes pàgines, dibuixos meus horribles... Els mesos d’estius no tenen anotacions en una de les agendes i gairebé cap en l’altra. Recordo molt poques coses de les escrites i la memòria traïdora ha fet que algunes altres fossin diferents de com sembla que van ser realment. Com que són agendes que em temia que podien supervisar els professors, hi ha anotacions en clau que em resulten inintel·ligibles.

L’agenda vermella comença amb ¡¡ NO LEAIS LA AGENDA!! . Després hi ha el meu nom i l’adreça, dues pàgines dedicades a l’horari del curs, quatre pàgines amb les fotos dels Beatles i, en un espai que no tenia escrit, que porta el títol de “libros prestados” descobreixo que la meva germana, vuit anys més petita, va fer seva l’agenda i va escriure, quan en tenia onze , un brevíssim resum de la història familiar i va acabar, després de la meva repetició NO LEAÍS LA AGENDA, POR FAVOR, amb lletra molt més llegible que la meva: YO TAMBIEN OS LO SUPLICO QUE SOY LA HERMANA.

No m’importa que reutilitzés l’agenda, eren temps difícils, però em sembla que hauré de tenir unes paraules amb ella.