A punt d'arribar a la darrera de les tres parades de metro, una nena que devia tenir entre sis i set anys i estava asseguda just davant meu ha assenyalat el meu cap al seu pare. Una aranya minúscula penjada d'un únic fil feia via de dreta a esquerra a un pam de la meua cara. He caragolat el seu fil invisible amb l'índex per accelerar el seu camí. En obrir-se les portes del metro, la nena encara seguia amb la mirada un fil de teranyina que jo no sabia trobar.
He tingut un mal pressentiment. He pensat que l'aranya, que teixeix el laberint de la vida i la mort i mai no para de filar, avui m'indicava un final.
LA VERITAT NO ES NEGOCIA
Fa 9 hores
