universos lliures

Un bon dia de l’any 2004, l’Anna, quan encara era un bitxo, per motius que desconec, va buscar-se el seu propi univers i hi va anar construint el seu món de somnis i realitats, a través de paraules i oracions, parèntesis i signes de puntuació, a través d’al·legories i metàfores, a través d’imatges pròpies o importades. En aquest univers edificat a poc a poc, que ella adjectivava privat, ens deixava entrar per contemplar la seva obra o per deixar-hi paraules en els rebosts dels seus edificis. Més endavant va traslladar el seu univers –els universos virtuals són fàcils de canviar de lloc- a una altra coordenada espacial potser una mica més segura on continuava construint sense horaris fixos els seus bells edificis de mots.

Fa molt poc, els visitants d'espais virtuals ens hem trobat que l’Anna ha abandonat definitivament el món en què durant tan de temps havia viscut i prosperat i s’ha endut les paraules i tota la resta amb ella. Possiblement li podem seguir el rastre –des d’aquí mateix no hauria de ser gaire difícil-, però ens sap greu la desolació de les seves antigues coordenades que només mantenen el nom en un mapa cada dia més ampli i difícil d’explorar. El que encara ens sap més greu, però, és que ara que ella no hi és arribi algun constructor de paraules desaprensiu, algun promotor verbal amb ànim de lucre, algun manobre amb formigó amb aluminosi i edifiqui els seus enganys en aquest espai que era una mica nostre. Tinc la temptació d’anar al registre mercantil de blogger i inscriure el lloc a nom meu, simplement per guardar-lo fins que algú que em mereixi la confiança s’hi vulgui establir. De tota manera, penso que jo tampoc no tinc cap dret a especular amb el que ara és un univers lliure. M’ho pensaré, tot i que potser quan em decideixi serà massa tard.