Un bon dia de l’any 2004, l’Anna, quan encara era un bitxo, per motius que desconec, va buscar-se el seu propi univers i hi va anar construint el seu món de somnis i realitats, a través de paraules i oracions, parèntesis i signes de puntuació, a través d’al·legories i metàfores, a través d’imatges pròpies o importades. En aquest univers edificat a poc a poc, que ella adjectivava privat, ens deixava entrar per contemplar la seva obra o per deixar-hi paraules en els rebosts dels seus edificis. Més endavant va traslladar el seu univers –els universos virtuals són fàcils de canviar de lloc- a una altra coordenada espacial potser una mica més segura on continuava construint sense horaris fixos els seus bells edificis de mots.
Fa molt poc, els visitants d'espais virtuals ens hem trobat que l’Anna ha abandonat definitivament el món en què durant tan de temps havia viscut i prosperat i s’ha endut les paraules i tota la resta amb ella. Possiblement li podem seguir el rastre –des d’aquí mateix no hauria de ser gaire difícil-, però ens sap greu la desolació de les seves antigues coordenades que només mantenen el nom en un mapa cada dia més ampli i difícil d’explorar. El que encara ens sap més greu, però, és que ara que ella no hi és arribi algun constructor de paraules desaprensiu, algun promotor verbal amb ànim de lucre, algun manobre amb formigó amb aluminosi i edifiqui els seus enganys en aquest espai que era una mica nostre. Tinc la temptació d’anar al registre mercantil de blogger i inscriure el lloc a nom meu, simplement per guardar-lo fins que algú que em mereixi la confiança s’hi vulgui establir. De tota manera, penso que jo tampoc no tinc cap dret a especular amb el que ara és un univers lliure. M’ho pensaré, tot i que potser quan em decideixi serà massa tard.
AL TEMPLE D'ÁNIMES PERDUDES
Fa 1 hora
7 comentaris:
Pere, he visitat l'Univers privat i m'ha entusiasmat. Què se'n deu haver fet de l'Anna?
Gràcies pel teu regal d'avui.
Petons.
no he entès que l'enllaç mos trasllade al 2006. què se n'ha fet, dels últims anys?
espero que la persona que escrivia la bitxo continue sentint-se prou lliure i prou a gust al seu univers, dins d'esta barreja d'universos on vivim.
entrava poc a llegir-la, però m'agradava molt.
bona nit
Jo sí que la seguia. I des de fa 3 setmanes que vam deixar de llegir-ne els apunts/posts. És una llàstima.
Doncs em produeix una sensació estranya quan entro a aquests blogs 'abandonats' i veig que el darrer 'post' és de... uf.
pere, a banda de l'emoció que han provocat les teves paraules, m'has deixat ben amoïnada: és veritat, què se'n farà, de l'adreça abandonada? És cert que podria ben bé fer-me-la meva, perquè n'he adquirit el dret a força d'anys d'escriure-hi. D'altra banda, el meu equipatge sideral i jo ens hem traslladat a un altre univers. Per qui vulgui venir a fer una visita:
http://an-tavia-na.blogspot.com
Gràcies per aquest post. M'has ben emocionat :)
ço que dius, m'ha desconcertat, perquè de fet l'univers ha canviat de lloc i nom però hi és i viu encara, com si se n'hagués anat d'una galaxia a l'altra. Pensava que era tancament definitiu, però de fet és un trasllat, tot i que m'agrada més el nom del bloc antic. Univers privat, títol curiós, un Univers és enorme, infinit i una persona en té un de privat per a ella sola i l'abandona.
Ja veus, Violeta, has trobat l'Anna al seu nou univers de paraules :-)
Ara ja ho desus entendre, Iruna: priemr un univers privat al blocat, des d'on va marxar deixant enrere els posts, després el nou univers privat que fa poc que ha deixat i s'ha endut les paraules (i d'aquest abandonament total em queixava). I ara ha trobat una paraula màgica que ha reconvertit en una altra màgia.Si vols, doncs, la continuaràs llegint.
nanit, iruna.
Ei, Miq, que no ha marxat, que s'ha fet calderiana :-)
Sí, Júlia, a mi em passa igual, i en alguns casos penses què se n'ha fet i per què ha abandonat. En fi...
Ah, Anna, o en fas alguna cosa o me'l quedo jo i el venc a preu d'or al millor postor en subhasta pública. Et vaig avisar!
Era obligat que en digués alguna cosa, tot i que m'he aguantat de dir les teves noves coordenades sense permís. Tracta bé els visitants, eh! :-)
Sí, noi, ja veus, a la fi tothom necessita canviar d'univers per immens que sigui o, com a mínim, buscar un univers paral·lel. Curiosa Anna, que canvia un univers sencer per una paraula. És clar que la paraula que ha triat té tot els significats del món, el que cadascú li vulgui donar.
Publica un comentari a l'entrada