Devia fer una mica més de dos anys que
no la veia. Xerrem una estona mentre compartim el camí. Em diu que
fa Sociologia a l'Autònoma. M'ho explica una mica. Em confessa que
no li acaba d'agradar, que no era com pensava. Somriu quan em parla
de la possibilitat de passar-se Criminologia i jo faig broma amb la
inacabable i misteriosa història de Método 3 i amb la possibilitat
d'un futur assegurat si el país continua com fins ara. Torna a la
realitat, ara no pot canviar perquè ja va per la meitat dels
estudis. Potser quan acabi...
No li ho dic, però penso que té tot el temps del món, temps de fer unes quantes carreres, algun doctorat, els postgraus corresponents... Potser arribarà un dia que trobarà una feina, fins i tot satisfactòria. Potser haurà de començar a pensar que aquest no és un país per a joves... Tants futurs incerts... Què faran els joves quan es facin grans? Què farem sense els joves?