recorreguts

Abans d’ahir algú va arribar al bloc escrivint a Google: “tractament del còlic nefritic” i, per aquelles casualitats de la vida que de vegades ens neguem a creure, ahir vaig tenir el segon episodi aquest any de “còlic nefrític esquerra”. Quatre hores d’un dolor intenssíssim, difícil de suportar, que s’allargaven indefinidament en el temps subjectiu de la meva ment. Una vegada passada la crisi més intensa, ja amb molèsties assumibles, i deixant de banda la por d’una possible repetició, el que més em preocupa, a part del propi dolor, és la deshumanització que suposa la situació en el moment de màxima intensitat, la incapacitat de pensar en res més que no sigui el dolor, quan durarà i que es pot fer per disminuir-lo: milions de neurones aconseguides al llarg d’un procés d’evolució i connectades entre elles per sofisticats mecanismes que se centren en un problema que no saben resoldre, i a penes una mirada a la multiplicitat de possibles estímuls del món interior o exterior; una sensació que un, ara, imagina pròpia d’un animal unicel·lular.

Segons em diu el metge de la Puigverd que m’ha atès, el tractament del còlic consisteix únicament en una medicació que disminueixi el dolor (i el protector d’estómac corresponent) fins que el cos expulsi la sorreta o les pedres que el causen o simplement que la irritació disminueixi; una altra cosa són els tractaments operatoris. Li pregunto al doctor per una possible prevenció, per exemple, alimentària, i em diu que no existeix, que puc menjar i beure de tot, únicament cal beure poc en el moment del dolor i molt quan no se’n té. Per si de cas, recorro a savis antics i trobo que Arnau de Vilanova em dóna una pista que no sé si seguir. Us actualitzo una mica la llengua:

Profitosa cosa per a la conservació de la salut és prendre a vegades, al començament del menjar una mica de brou de cigrons o de pèsols; i aquesta és aquella aigua que els savis molt lloen. I es fa així, a saber: que pèsols o cigrons siguin presos i remullats per una nit en aigua dolça, i el segon dia siguin bullits 2 o 3 bulls, i després siguin colats, i es guardi aquella coladura, i cap a l’hora de menjar amaneixi hom una mica de vi blanc i una mica de pols d’spicenardi (desconec aquesta espècie), i safrà, i sal en poca quantitat, i després faci bullir aquestes coses, i al començament del menjar podrà hom beure’n una mica, o, si més li plau, podrà hom fer-ne unes sopes. Car tal brou modifica les venes capil·lars del fetge i obre les vies urinàries, i per això guarda hom de pedres i d’arenes, que no es facin als ronyons, i majorment si amb els pèsols i els cigrons damunt dits s’ha cuit un poc de julivert.

Arnau de Vilanova: Regiment de sanitat a Jaume II (fusió de la versió de Berenguer de Sarriera i de la versió abreujada del segle XV).

Si algú es decideix a presentar el beuratge el dia que tingui convidats a casa, ja em comunicarà les reaccions. Al tractat no especifica si serveix per prevenir les pedres als ronyons en sentit metafòric: cal provar-ho.