Veig la màquina de sumar. A l’esquerra, una altra màquina igual o molt semblant. La resta de l’aparador, buida d’objectes a la venda, només amb prestatges sense gènere i una foto publicitària qui sap si oblidada o deixada expressament. Penso que la màquina és com la que tenia el meu pare; potser a la dècada dels 60 o dels 70? Cric-crac, cric-crac, cric-crac... la maneta amunt i avall i el paper que s’anava caragolant amb pessetes i cèntims.
Per què se la venen realment? O més que vendre-se-la, la venen?
